Un Banc de somis o de malsons

Els bancs no són culpables de la crisi, oi ? Mireu aquest vídeo i crec que no cal més comentaris

Amb aquests polítics com no voleu crisis

Quan les coses funcionen bé, funcionen soles i no cal preocupar-se per a qui pren les decisions. Però quan van maldades, passen coses com aquestes.

Declaracions de Celestino Corbacho, encara que sembli mentida, ministre.

Amb l’optimisme permanent no hi ha prou




No és una crítica dirigida només als protagonistes dels vídeos, sinó a una classe política no està a l’alçada de les circumstàncies, ja que viuen tan allunyats de la crua realitat que només pensen en com en sortiran beneficiats o perjudicats de la crisis i no de prendre les mesures adients per minimitzar-la.

El SAGA nominada pels FIASCO Awards

El SAGA (Sistema d’Administració i Gestió Acadèmica) és finalista als premis FIASCO Awards, és a dir, a iniciatives que han acabat en desastre.

En algun article anterior ja havia parlat d’aquest aplicatiu que és simplement el reflex del funcionament real del Departament d’Educació.

Espero que aquesta nominació al ridícul, serveixi per que reflexionin de com s’ha de treballar en aquest Departament. Considero que s’ha de tenir una estructura professional, recursos i idees perquè la maquinària administrativa estigui perfectament engreixada i funcioni com un rellotge Suís. Hem d’acabar amb la improvisació constant, amateurisme que ens manté com a mínim un segle endarrerits.

Si voleu votar, ho podeu fer a Fiasco Awards.

Les víctimes del sistema educatiu

Ja fa un temps que reflexiono sobre cap a on anem en el sistema educatiu i jo, pessimista per naturalesa, cada cop tinc més clar que enlloc. Llegint un article de la Vanguardia, que algun company anònim va penjar a la sala de professors, escrit per Imma Monsó, titulat “El silencio de los corderos”, vaig pensar, senyora Monsó ha donat en el blanc.

En aquest sistema educatiu hi ha víctimes, es cert, i són tots aquells alumnes que han tingut la sort o la desgràcia de ser “normals”. I què és ser un alumne “normal” ? Aquell alumne que té una família que es preocupa i que li dedica temps, que ha estat educat en valors, que respecte als demés, que és responsable, que posa voluntat i interès. Segur que molts companys de professió diran que aquesta mena d’alumnes, per desgràcia, ja no formen part de la normalitat, però jo em vull resistir a pensar-ho.

Ja sé que utilitza l’expressió normal no està de moda i que els estudiosos més prestigiosos de món diran que això no és correcte i els hi dono la raó. Però a mi em costa assimilar que també s’inclogui dins la normalitat que els joves es passin tot el dia amb el cap sobre la taula de classe dormint, o que es moguin per les escoles com a matons de discoteca, que puguin faltar al respecte a companys i professors, etc.

Han dissenyat un sistema d’educació social, on el paper d’aquests alumnes és d’ONG. Han de ser referència dels demés, encara que no els facin cas, han d’ajudar als altres, encara que aquests no ho aprofitin, han de suportar les burles dels companys quan treuen bones notes. Han d’aguantar en silenci que no els deixin escoltar i aprendre un tema del seu interès perquè algun company s’ha aixecat de mala gaita.

Crec que la nostra funció com a escola pública és de garantir la igualtat d’oportunitats de les noves generacions, independentment de la capacitat econòmica de la seva família i del lloc de naixement. Jo em nego a acceptar que pel fet de néixer en un barri de classe mitja baixa no puguem formar alumnes per que siguin tot allò que vulguin ser i ens conformem en integrar-los com a una peça més de l’engranatge social, deixant per a uns quants privilegiats l’elecció del que volen ser i el que volen fer.

Les paraules més buscades a Internet

Aquí teniu els "top ten" en recerques segons google de l'any 2008.

Las búsquedas más populares

1. YouTube
2. juegos
3. Hotmail
4. Marca
5. juegos juegos
6. Tuenti
7. Yahoo
8. videos
9. you
10. as

Las búsquedas que están creciendo

1. Fama
2. Tuenti
3. cintube
4. Facebook
5. hi5
6. fotolog
7. myspace
8. YouTube
9. Badoo
10. loquo

Listas "Top ten"
palabras más buscadas en España

Series

1. Héroes
2. Prison Break
3. Lost
4. House
5. Los hombres de Paco
6. El internado
7. Dexter
8. Física o Química
9. Aída
10. Anatomia de Grey

Blogs

1. Blog salmón
2. Blog leopoldo abadía
3. Blog de lobato
4. Blog de Risto Mejide
5. Blog de Banyeres
6. Blog de Bibiana Aido
7. Blog Xakata
8. Blog de Andaya
9. Blog de Trecet
10. Blog Eva se desnuda

Deportistas

1. Rafael Nadal
2. Almuda Cid
3. Pau Gasol
4. Gemma Mengual
5. Michael Phelps
6. Gervasio Deferr
7. Valentino Rossi
8. Roger Federer
9. David Meca
10. Miguel Indurain

Ministros:

1. Bibiana Aido
2. Pedro Solbes
3. María Teresa Fernández de la Vega
4. Celestino Corbacho
5. Cristina Garmendia
6. Magdalena Álvarez
7. Bernat Soria
8. Eduardo Zaplana
9. Ángel Acebes
10. Elena Salgado

Jornada de 65 hores

El parlament Europeu ha desestimat un proposta de directiva per implantar a Europa la jornada de 65 h. Abans de tot, hem de fer alguns numerets per a veure que significa això. Si treballéssim 5 dies a la setmana, hauríem de fer 13 hores al dia. Si fossin 6, fregaríem les 11 hores diàries. Ja sé que hi ha molta gent que té jornades com aquesta, encara que mai s’havia intentat oficialitzar i sempre es mantenia en una il•legalitat acceptada.
Però la reflexió que hauríem de fer és que si vivim en l’anomenada societat del benestar, hem de poder aspirar a viure cada cop millor i augmentar la nostra qualitat de vida. De que ens serveix si al final continuem sent esclaus del sistema per partida doble? Com a formigues proletàries i com a consumidors necessaris perquè el sistema continuï funcionant.
La incorporació de la dona en el mercat laboral ha estat molt positiva en el sentit de posar al mateix nivell l’home i la dona en drets, però ha portat unes conseqüències socials que es poden arribar a considerar com a nefastes. Jo com a professor veig l’abandonament que pateixen alguns alumnes, no per voluntat dels pares, sinó per necessitat horària. En la nostra societat s’ha canviat l’ordre de les coses en l’escala de valors i la feina està per davant de la cura i educació dels fills. Però això hem porta a la següent reflexió : Hem sortit guanyant realment ? Se suposa que hem doblat els ingressos, almenys en teoria, però a la vegada les famílies estem més endeutades que mai. Podem fer realment el doble de coses que abans ? La resposta és no. S’ha doblat els ingressos, però els preus s’han multiplicat (fixeu-vos amb els preus dels pisos), per tant aquest increment de costos ha minimitzat aquest augment d’ingressos. A més a més, hem de sumar l’efecte de ser, actualment, una societat de consum.
Ara que estem en temps de crisis hauríem d’aprofitar per reflexionar sobre quin tipus de societat volem i no acceptar aquella que ens han imposat de forma subtil però implacable.
Només hem queda afegir que no em preocupa tant que s’hagi aprovat o rebutjat la proposta, sinó que algun representant hagi estat capaç de fer una proposta com aquesta. Perquè jo em pregunto : Quina mena de persones tenim dirigint Europa? Crec que a sovint ens prenem les qüestions d’Europa poc seriosament i com podem comprovar, després s’aproven directives que ens afecten molt directament. Reflexionem tots plegats i actuem en conseqüència.

TV3 - Polònia - Be àcid bòric, my friend

Una mica d'humor sempre va bé, no creieu ?