El parlament Europeu ha desestimat un proposta de directiva per implantar a Europa la jornada de 65 h. Abans de tot, hem de fer alguns numerets per a veure que significa això. Si treballéssim 5 dies a la setmana, hauríem de fer 13 hores al dia. Si fossin 6, fregaríem les 11 hores diàries. Ja sé que hi ha molta gent que té jornades com aquesta, encara que mai s’havia intentat oficialitzar i sempre es mantenia en una il•legalitat acceptada.
Però la reflexió que hauríem de fer és que si vivim en l’anomenada societat del benestar, hem de poder aspirar a viure cada cop millor i augmentar la nostra qualitat de vida. De que ens serveix si al final continuem sent esclaus del sistema per partida doble? Com a formigues proletàries i com a consumidors necessaris perquè el sistema continuï funcionant.
La incorporació de la dona en el mercat laboral ha estat molt positiva en el sentit de posar al mateix nivell l’home i la dona en drets, però ha portat unes conseqüències socials que es poden arribar a considerar com a nefastes. Jo com a professor veig l’abandonament que pateixen alguns alumnes, no per voluntat dels pares, sinó per necessitat horària. En la nostra societat s’ha canviat l’ordre de les coses en l’escala de valors i la feina està per davant de la cura i educació dels fills. Però això hem porta a la següent reflexió : Hem sortit guanyant realment ? Se suposa que hem doblat els ingressos, almenys en teoria, però a la vegada les famílies estem més endeutades que mai. Podem fer realment el doble de coses que abans ? La resposta és no. S’ha doblat els ingressos, però els preus s’han multiplicat (fixeu-vos amb els preus dels pisos), per tant aquest increment de costos ha minimitzat aquest augment d’ingressos. A més a més, hem de sumar l’efecte de ser, actualment, una societat de consum.
Ara que estem en temps de crisis hauríem d’aprofitar per reflexionar sobre quin tipus de societat volem i no acceptar aquella que ens han imposat de forma subtil però implacable.
Només hem queda afegir que no em preocupa tant que s’hagi aprovat o rebutjat la proposta, sinó que algun representant hagi estat capaç de fer una proposta com aquesta. Perquè jo em pregunto : Quina mena de persones tenim dirigint Europa? Crec que a sovint ens prenem les qüestions d’Europa poc seriosament i com podem comprovar, després s’aproven directives que ens afecten molt directament. Reflexionem tots plegats i actuem en conseqüència.
Però la reflexió que hauríem de fer és que si vivim en l’anomenada societat del benestar, hem de poder aspirar a viure cada cop millor i augmentar la nostra qualitat de vida. De que ens serveix si al final continuem sent esclaus del sistema per partida doble? Com a formigues proletàries i com a consumidors necessaris perquè el sistema continuï funcionant.
La incorporació de la dona en el mercat laboral ha estat molt positiva en el sentit de posar al mateix nivell l’home i la dona en drets, però ha portat unes conseqüències socials que es poden arribar a considerar com a nefastes. Jo com a professor veig l’abandonament que pateixen alguns alumnes, no per voluntat dels pares, sinó per necessitat horària. En la nostra societat s’ha canviat l’ordre de les coses en l’escala de valors i la feina està per davant de la cura i educació dels fills. Però això hem porta a la següent reflexió : Hem sortit guanyant realment ? Se suposa que hem doblat els ingressos, almenys en teoria, però a la vegada les famílies estem més endeutades que mai. Podem fer realment el doble de coses que abans ? La resposta és no. S’ha doblat els ingressos, però els preus s’han multiplicat (fixeu-vos amb els preus dels pisos), per tant aquest increment de costos ha minimitzat aquest augment d’ingressos. A més a més, hem de sumar l’efecte de ser, actualment, una societat de consum.
Ara que estem en temps de crisis hauríem d’aprofitar per reflexionar sobre quin tipus de societat volem i no acceptar aquella que ens han imposat de forma subtil però implacable.
Només hem queda afegir que no em preocupa tant que s’hagi aprovat o rebutjat la proposta, sinó que algun representant hagi estat capaç de fer una proposta com aquesta. Perquè jo em pregunto : Quina mena de persones tenim dirigint Europa? Crec que a sovint ens prenem les qüestions d’Europa poc seriosament i com podem comprovar, després s’aproven directives que ens afecten molt directament. Reflexionem tots plegats i actuem en conseqüència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada