L’extinció d’un Cetaci

Segons l’agència EFE

“Científics de la Societat Zoològica de Londres (ZSL) consideren que un dofí xinès d'aigua dolça, conegut com baiji, està pràcticament extingit. Segons els experts, aquest dofí és el primer cetaci que desapareix de la Terra com a resultat directe de la influència de l'home, a causa d'una pesca des regulada.

Els experts, que avui publiquen el seu estudi a la Royal Society Biology Letters, asseguren que no han pogut localitzar cap dofí baiji al riu Yangtze, el seu hàbitat natural, durant una profunda investigació que ha durat sis setmanes.

En els anys 50 del segle passat, la població d'aquest dofí, aquesta espècie única del Yangtze, es comptava en milers, però ha disminuït amb els anys mentre la Xina es modernitzava i començava a utilitzar el riu per a la pesca, el transport i la generació d'electricitat, afegeixen els científics.”

La desaparició d’espècies animals, per desgràcia, no és una qüestió nova, però que aquesta espècie sigui un cetaci, sí que ho és. Els dofins són una espècies animal, que podríem qualificar de simpàtica per a l’home. Són intel·ligents, divertits, afables i que captiven tant als nens com als adults. Qui de petit no li hagués agradat tenir-ne un a casa com a animal domèstic ?

Fins ara el món ha mirat cap a un altre costat ignorant la degradació que viu la natura i aquesta notícia és la confirmació de que hem traspassat tots els límits raonables . Crec que en els propers anys la qualitat de vida en el planeta caurà en picat i de forma inevitable. Algú pensarà que sóc pessimista i no s’equivocarà, ho sóc i molt. Sóc pessimista perquè em costa creure amb la raça humana, més preocupada per anar de rebaixes que en la justícia, el drets fonamentals, el medi ambient, etc.

La postura senzilla seria culpar a la Xina del que ha passat. Però ells, simplement, estan fent el que hem fet nosaltres, però d’una forma molt més accelerada i a gran escala degut a la mida tan descomunal d’aquest país. Només cal veure algun reportatge del Llobregat de fa 40 o 50 anys per comprovar que era qualsevol cosa menys un riu.

La Xina és capaç de produir a uns preus tan baixos que atreu a empreses de tot el món a fer-hi negoci. És clar que, els costos són tan baixos perquè no contem els costos mediambientals. S’haurien d’establir normatives, perquè les empreses a nivell mundial, paguessin pel cost que suposarà tornar a recuperar el que s’ha malmès de la natura per produir aquell bé o servei.

Però, jo sóc culpable del que ha succeït? Doncs la resposta és ,Sí. Jo també tinc la meva part de responsabilitat com a consumidor, per adquirir productes sense preguntar-me si ha estat fabricat amb criteris de sostenibilitat i respectant els drets mínims dels treballadors. Espero a partir d’ara ser un consumidor més exigent amb mi mateix i amb els altres, i vosaltres?