El parlament Europeu ha desestimat un proposta de directiva per implantar a Europa la jornada de 65 h. Abans de tot, hem de fer alguns numerets per a veure que significa això. Si treballéssim 5 dies a la setmana, hauríem de fer 13 hores al dia. Si fossin 6, fregaríem les 11 hores diàries. Ja sé que hi ha molta gent que té jornades com aquesta, encara que mai s’havia intentat oficialitzar i sempre es mantenia en una il•legalitat acceptada. Però la reflexió que hauríem de fer és que si vivim en l’anomenada societat del benestar, hem de poder aspirar a viure cada cop millor i augmentar la nostra qualitat de vida. De que ens serveix si al final continuem sent esclaus del sistema per partida doble? Com a formigues proletàries i com a consumidors necessaris perquè el sistema continuï funcionant. La incorporació de la dona en el mercat laboral ha estat molt positiva en el sentit de posar al mateix nivell l’home i la dona en drets, però ha portat unes conseqüències socials que es poden arribar a considerar com a nefastes. Jo com a professor veig l’abandonament que pateixen alguns alumnes, no per voluntat dels pares, sinó per necessitat horària. En la nostra societat s’ha canviat l’ordre de les coses en l’escala de valors i la feina està per davant de la cura i educació dels fills. Però això hem porta a la següent reflexió : Hem sortit guanyant realment ? Se suposa que hem doblat els ingressos, almenys en teoria, però a la vegada les famílies estem més endeutades que mai. Podem fer realment el doble de coses que abans ? La resposta és no. S’ha doblat els ingressos, però els preus s’han multiplicat (fixeu-vos amb els preus dels pisos), per tant aquest increment de costos ha minimitzat aquest augment d’ingressos. A més a més, hem de sumar l’efecte de ser, actualment, una societat de consum. Ara que estem en temps de crisis hauríem d’aprofitar per reflexionar sobre quin tipus de societat volem i no acceptar aquella que ens han imposat de forma subtil però implacable. Només hem queda afegir que no em preocupa tant que s’hagi aprovat o rebutjat la proposta, sinó que algun representant hagi estat capaç de fer una proposta com aquesta. Perquè jo em pregunto : Quina mena de persones tenim dirigint Europa? Crec que a sovint ens prenem les qüestions d’Europa poc seriosament i com podem comprovar, després s’aproven directives que ens afecten molt directament. Reflexionem tots plegats i actuem en conseqüència.
Sembla ser que el PSC ha donat instruccions als seus diputats al Congrés perquè votin a favor dels pressupostos. Com és que donen suport als pressupostos ? Molt senzill, són presoners de la seva nòmina.
Creieu que els diputats arriscaran la seva carrera política, el seu sou mensual per amor a la pàtria? No siguem ingenus, són treballadors de la política i no màrtirs. Ara hauran de muntar el numeret per fer veure que mantenen una postura de força, però no és res més que això, una posada en escena.
El PSC està a les ordres del PSOE en el congrés dels diputats i del seu cap, en el senyor José Luís Rodríguez Zapatero. Ell és el que va fer plegar de President de la Generalitat al senyor Pascual Maragall i va posar al seu fidel escuder, el senyor Montilla. Imagineu que sou un diputat del PSC. Si el senyor Montilla és President de la Generalitat i el senyor Celestino Corbacho ministre significa que qualsevol pot ser qualsevol cosa dins del PSC, si tens carnet (per suposat) i si et portes bé amb qui talla el Bacallà.
Però no us sentiu defraudats, això era el que tenia que passar. Si algú es va pensar, quan va votar al PSC o li va donar suport, que seria diferent que s’ho faci mirar. Hem d’entendre que les campanyes electorals són pura estratègia de màrqueting i a demés màrqueting del dolent, ja que no cerca la complicitat amb el votant, sinó simplement el vot puntual (a la properes eleccions ja els enredaré d’una altre manera).
El que haurien d’explicar els senyors del PSC és com fan les infraestructures en aquest país. Utilitzen els peatges a l’ombra i la participació de capital privat perquè no tenen ni un euro. Sabeu que el peatge a l’ombra significa que quan un passa amb el seu cotxe per una carretera, l’estat li paga a la Concesionaria del tram, el peatge. També us podeu fixar com exemple, la línia 9 del metro, en la que moltes estacions seran de gestió privada. És a dir, estan hipotecant el futur dels nostres fills, perquè no tenen la voluntat ni el valor polític de defensar els interessos del país que diuen representar.
El SAGA (Sistema d'administració i Gestió acadèmica) ha tornat a fer el ridícul i no és la primera vegada i segurament tampoc la darrera. De fet, el SAGA és un exemple més del funcionament real del Departament d'Educació, on darrera de bones paraules i intencions, només hi ha fum. I és que el Departament s'ha convertir en això justament, venedors de fum. Però no em vull desviar del tema i ens centrarem en el SAGA. Resulta que el programa que utilitzem per avaluar als alumnes de l'ESO i del Batxillerat, no avalua el primer de batxillerat, anomenat LOE. I com és que el programa per avaluar no avalua? Ni idea, suposo que no han arribat a temps a fer-lo funcionar i adaptar-lo als canvis en el batxillerat. Sorprenent ? Doncs no, aquest aplicatiu ja ens té acostumats a això i a molt més. Aquest programa treballa en línia i li encanta penjar el servidor de la XTEC el dia i l'hora que avaluen tots els centres de Catalunya, sort que els professors encara tenim un paper i una calculadora per fer a mà, el que hauria de fer el SAGA. El més curiós és que he anat a la web del SAGA i em dóna la sensació que per ells és normals tenir aplicacions que ells anomenen de contingència. La mateixa web ens informa i ens diu “Us informem que l'apartat Batxillerat LOE trobareu disponible el tutorial de l'aplicació de contingència. S'està treballant per a que en pocs dies, i no més tard del dia 15 de desembre, estigui disponible el programa.” Sort que no és més tard del dia 15, sinó el treuen en època de vacances escolars. Nosaltres tanquem les avaluacions el 16 i ja podeu imaginar com estan els nervis en l'equip directiu. Si tenim en compte, que a més de fallar com una escopeta de canyes, mai compleixen els terminis, ja us podeu fer una idea. Finalment, només em queda donar un consell als responsables del SAGA. El dia 15 podeu treure l'aplicatiu de contingència, penjar el servidor i enviar-nos un correu que digui : “bon Nadal a tots els professors del vostre amic fidel, SAGA!
Quin cap que tinc!!!, marxava sense aconsellar-vos que veieu el tutorial que ens han preparat pel batxillerat. No és pot explicar, però fins i tot hauran pagat a algú perquè faci aquesta obra mestra sobre tutorials i ensenyament.
Després d’una vaga sempre s’ha de fer balanç i inflar o desinflar la participació segons interessi a cadascú. És tan habitual que jo no em fixo amb les dades que donen de participació. Però no és d’això del que vull parlar. Sinó de les interpretacions que fan uns i altres i sobretot la que ha fet al conseller.
El conseller ha volgut fer seus a aquells professors que no han fet vaga avui, dient que els professors volem dialogar, acabar amb la confrontació i demés bajanades. Sr. Conseller, jo no he fet vaga, però no accepto que parli per mi. No aprofiti per fer la xerrameca amb la que ens té acostumats. Miri si tinc poques ganes de confrontació amb vostè, que tinc una bona ampolla de cava esperant a ser oberta el mateix dia que a vostè el fulminin del seu càrrec. He de reconèixer que en part tinc ganes de que aprovi la LEC. Quan abans s’aprovi abans veurem la inutilitat de la mateixa i la seva incapacitat per dirigir el departament. Espero que almenys no acabi d’enfonsar el sistema educatiu, just quan el meu fill està a punt d’incorporar-s’hi.
Pedagog : Bon dia profeta. Profeta : Bon dia senyor pedagog. Pedagog : Ja sap que els professor teniu una formació pèssima i això canviarà gràcies als meus coneixements, estudis, màsters i investigacions universitàries. Profeta : El que vostè digui senyor pedagog, vostè és el que tot ho sap, encara no que no hagi treballat mai en un institut. Pedagog : Ara li posaré una sèrie de supòsits i veurem com respon, segons la seva formació i experiència, d’acord? Comencem imaginarem que hi ha un alumne que li posarà a prova. Actuï amb naturalitat. Alumne : “Profe como te llames, eres un imbécil” Profeta : Què m’has dit ? A la sala de profes, estàs exclòs. Pedagog : Molt malament !!! Vostè demostra una nul•la formació pedagògica. Li hauria d’haver dit : “Imbécil” va amb b o v. Entén ? Tornem-ho a provar. Alumne : “Deja de rallarme. Un día de estos te parto la cara” Profeta : Com t’atreveixes a amenaçar a un company o a un professor ? Ara mateix anem a direcció a donar part !!! Pedagog : Quin desastre profeta. Vostè és un desastre. Aprengui : Molt bé alumne. Veig que vas ampliant el vocabulari i millores l’expressió. Anem a introduir el concepte de sinònims. En lloc de trencar-te la cara podries haver dit pegar-te, partir-te la cara o rebentar-te-la. A veure si la propera vegada utilitzes algun sinònim, d’acord? Alumne : “Déjame en paz y chupame la p...” Profeta : Ja no sé que dir !!! Necessito pensar !!! Pedagog : Quin desastre. Amb gent com vostè no m’estranya que el sistema educatiu no funcioni, inútil !!! Aprengui d’una vegada : Veig que t’esforces per comunicar-te amb el teu professor. La veritat és que quan vas arribar al centre només sabies dir “gilipollas” i ara has ampliat el vocabulari. Molt bé, continua així. Profeta : Però senyor pedagog, no entenc res. Aquest noi m’ha faltat al respecte, no ha tingut un comportament digne i no deixa treballar a la resta de la classe. Pedagog : Doncs t’has d’anar acostumant, és la pedagogia moderna. A partir d’ara a callar i a fer més cursos de formació que ets una vergonya per a la professió. Profeta : Sap que li dic, senyor pedagog ? Vagi a pastar fang !!! Pedagog : Què m’ha dit ? Seguretat !!!! Agafeu a aquest profeta, foteu-li una pallissa i llenceu-lo al carrer. Què s’ha cregut aquest mitja merda, faltar-me al respecte a mi, amb els estudis, i màsters que tinc. Al carrer, aquí no hi ha lloc per a gent com tu. Nota de l’autor : Les expressions utilitzades pel suposat alumne has estat escoltades per l’autor en boca d’alumnes, és a dir, què son verídiques i viscudes per l’autor en primera persona en el darrer any.
El 30 de juliol de 2007 faig escriure el meu primer article. He de reconèixer que no vaig veure la llum, ni estava interessat en compartir res amb el món. Simplement estava preparant la meva col·laboració en un llibre d’informàtica on un dels temes eren les xarxes socials.
Però ja veieu, 100 articles com qui no vol la cosa. I a demés m’agrada i he descobert que m’agrada escriure. Se que ho faig molt malament, però també he perdut els complexos. Dic el que penso i el que sento més enllà de ser acceptat o simplement llegit.
Vull agrair a tots els que heu llegit algun dels meus articles, es emocionant veure que et visiten de tant en tant i que fins i tot escriuen unes línies, convertint-se en part del meu bloc, del meu pensament i de la meva vida.
Després d’escoltar tants i tants debats, tertúlies i experts en educació, això sí, cap treballa de professors o mestre, m’han convençut que el problema de l’educació som els docents. Ara que ja sabem la veritable raó del desastre només ens queda un solució, actuar !!!
Jo sempre he cregut que s’ha d’aprendre dels millors i ja sabem que aquests estan a Finlàndia. Segons diu el nostre conseller, la clau a Finlàndia són la qualitat dels mestres, encara que jo faré alguna puntualització al respecte :
A Finlàndia només accedeix a la professió un de cada deu aspirants. Això vol dir que hi ha com a mínim deu vegades més persones que volen accedir que places. Però que passa a casa nostre? Què en el moment que afegim una hora més de classe a primària, ja no tenim mestres de reserva per cobrir-ho. I perquè a Finlàndia hi ha tanta gent que vol ser mestre i aquí no? No serà que aquí s’han dedicat a desprestigiar la professió i a degradar-la fins al punt que ser mestre o professor és menys que ser res?
Suposo que no influeixen les diferencies culturals, ni socials, ni els diferents estils de vida. Suposo que podem trobar la mateixa problemàtica familiar o escolar que trobem aquí, les mateixes zones urbanes perifèriques. Per a vostè els factors externs no intervenen o no ho vol reconèixer.
Per tant, senyor Conseller la solució és molt senzilla i ja li avanço que no cal que em faci alt càrrec de l’administració per explicar-li, ja té masses amics, companys de partit i demés ànimes errants que col·locar abans que a mi.
La solució és importar professors de Finlàndia. Si són els millors i vivim en un món globalitzat, perquè no? No importem cambrers, enginyers i multinacionals ? Perquè no importar mestres i professors ?
S’imagina senyor Conseller ? Podríem col·locar-los en les zones amb més problemàtiques socials i amb més fracàs escolar. Segur que en pocs anys aquests alumnes es convertirien en grans intel·lectuals i transformarien aquests guetos en autèntics paradisos. S’aposta un pèsol a que ho aconsegueixen ? Es clar que no, no és tant beneït.
Però hi ha un petit problema senyor Conseller, sí són tant bons i intel·ligents com vostè afirma, i amb raó, voldran tenir un cap com vostè ? Ja sap la resposta, oi ?
Estic intentant llegir el correu de la XTEC, és a dir, el de la feina i no es pot accedir. Segurament ha tornat a caure el servidor i per desgràcia s’ha convertit en una cosa habitual. De fet, faig servir diverses adreces de correu electròniques, però sempre és la mateixa la que em dóna problemes.
Per desgràcia, el funcionament de la XTEC reflexa el funcionament del Departament d’Educació, és a dir, uns dirigents incompetents, uns treballadors voluntariosos però sense recursos i un servei deficient.
Us podeu dedicar a fer grans discursos, però els fets i no les paraules demostren la realitat de l’educació. Menys carnets i menys amiguets i més professionals amb recursos.
