dilluns, 30 de juliol del 2007

El vot en blanc

Des de fa temps voto en blanc a les eleccions. Potser és que sempre que he votat per algun partit, aquest m’ha acabat defraudant.

Un dia vaig llegir un llibre de José Saramago que es titula Assaig sobre la lucidesa (edicions 62) que justament parla, de forma novel·lada, sobre que passaria si una majoria dels votants decidís votar en blanc. La novel·la no em va apassionar, però si que va fer que reflexionés sobre el tema i acabar votant en blanc.

El que no em sembla bé, és que aquest vot no serveixi absolutament per a res, a part és clar, com a dada estadística. Crec que hauria d’aparèixer una iniciativa popular (i no em refereixo al partit popular és clar) per aconseguir que el vot en blanc es consideri com un partit polític més que es presenta a les eleccions. Per exemple, si un dia aconsegueix els vots suficients per obtenir un escó, aquest ascó hauria de quedar buit o “en blanc”. A mi em sembla de tota lògica. Si es vota en blanc perquè no t’agrada cap candidat dels que es presenten, es normal que aquests ascons no s’ocupin.

Crec que a part de ser més democràtic, també ajudaria a lluitar contra l’abstenció. Molts del ciutadans que avui no van a votar, sabessin que gràcies a ells, podrien estalviar molts recursos econòmics a l’estat, gràcies de deixar de pagar nòmines, dietes, telèfons, portàtils, etc, etc, etc. als ascons en blanc, seria sens dubte un bon incentiu per a ells.

També serviria perquè els partits polítics es posessin les piles, ja que ara no seria només departir-se el pastís entre ells, sinó que a demés el pastís és podria fer més petit.

jo mateix em presento (o no!!!)

Avui, aquesta nit, en aquest mateix instant, comença la meva experiència en el món fascinant dels blogs. Realment no vull aconseguir cap fita, simplement reflectir aquells pensaments personals que mai ningú es fa ressò.

Ara tenim l’oportunitat de parlar les persones anònimes, les que no tenim interessos polítics, econòmics, privilegis, etc. Sempre sentim les opinions dels grans mitjans de comunicació, coneixem els productes de les grans empreses, sentim allò que els més poderosos volen que sentim. Segur que ells continuaran dominant l’espai mediàtic, però jo em reservo la meva parcel·leta de 36 m2 per a mi i pels que vulguin saber el que penso.

No esteu davant d’un blog anònim, sinó d’algú que amb timidesa deixarà que l’aneu descobrint de mica en mica, si la vostra paciència aguanta.

Llavors,

Que comenci l’espectacle !!!!!!!