“De Rositas” cap els pressupostos

Diumenge el PSC es va muntar la seva festeta anual, la festa de la Rosa. Suposo que es van passar tot el dia mirant-se al mirall i dient: “que guapos que som i quants càrrecs tenim”. Però és clar, després d’un dia de “farra”, podem anar a negociar els pressupostos? Doncs ja veurem els resultats o això espero, perquè de moment no diuen res de res. El primer que van fer al sortir de la reunió va ser no donar els resultats de la mateixa. Això ja es preocupant, perquè la transparència ha de ser el primer manament del polític. Però el que em preocupa més, és el poc respecte que es té per les matemàtiques. Quan un dels meus alumnes no sap calcular el 18,8 % d’un valor prèviament donat se li cau el pèl. Però després, al dia següent l’alumne em diu que els polítics tampoc ho saben calcular i per desgràcia té raó. Jo per sortir de l’embolic sempre li dic que si sabessin fer alguna cosa útil no serien polítics.

Ara bé, si hi ha un acord signat per ambdues parts no entenc que encara s’estigui negociant. Simplement s’han de complir. Si és el 18,8%, doncs ja no cal discutir més, apliquem-ho!!!! Perquè si les lleis es poden renegociar, demà aniré a hisenda a renegociar el percentatge d’impostos que pago, a l’ajuntament pel pagament de l’IBI i a la caixa a canviar el percentatge dels interessos que pago.

Per acabar, jo proposo que el director de la meva caixa sigui el nou ministre d’economia, perquè us asseguro que ell si que sap calcular els percentatges.

Referèndums

Ja comença el nou curs polític i com cada any es repeteixen els mateixos temes de debat. Aquest cop ha estat la proposta de ERC de fer un referèndum al 2014. Ja sabem que aquest plantejament es fa preparant l’espai polític per les properes eleccions generals i per això no dedicaré ni una línia més a aquest tema, però sí als referèndums o consultes populars en general.

La consulta popular és per a mi la base de la democràcia. Una democràcia no és anar a votar cada 4 anys a una sèrie de personatges, preseleccionats prèviament, perquè facin el que vulguin durant el seu període de mandat, afavorint a sovint o seguint les instruccions de personatges sense representativitat, però amb un gran poder econòmic. La democràcia és escoltar al poble i actuar amb conseqüència i per això em sembla totalment antidemocràtic que les consultes populars estiguin limitades.

Jo no puc fer una consulta entre els meus veïns per saber com volen solucionar temes importants com són el disseny del barri, la neteja o la seguretat ? No pot un alcalde consultar als seus conciutadans si volen un parc o una zona residencial? No pot una Comunitat Autònoma demanar la seva opinió en temes fonamentals com va passar amb l’estatut?

Una altre cosa són les conseqüències legals o vinculants d’aquesta consulta. Jo puc consultar als meus veïns si volen una vorera feta de marbre, però aquesta consulta no vincula legalment a l’ajuntament fer-nos cas. Això sí, si es fa la consulta, segur que s’aconseguirà una reflexió per part dels que han d’executar l’obra.

Insto als poder públics perquè treballin per aconseguir que les consultes popular siguin legals i que no s’entorpeixi, sinó que es faciliti la seva celebració. Segur que així tindrem una millor democràcia encara que a alguns prefereixin la llibertat vigilada.

Carme Chacón i la seva revolució

A mi sempre m’ha caigut molt bé la Carme Chacón. Una noia jove, intel·ligent, amb un discurs progressista i sempre disposada a plantar cara als més reaccionaris a qualsevol tertúlia o debat. A demés el seu currículum és impecable. Segons la Viquipèdia : Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, universitat en la qual es llicencià. Professora de Dret Constitucional a la Universitat de Girona, va realitzar estudis de postgrau al Osgoode Hall Law School de Toronto i a la Universitat de Kingston i la Université Laval de Mont-real (Canadà).

Crec que el càrrec que ocupava actualment era perfecte, d’importància, però sense tenir que mullar-se, però ara s’ha ficat en un bon embolic que crec que no s’ensortirà. El problema de la vivenda és com molts d’altres i és deixar drets bàsics dels ciutadans com la sanitat, l’educació i la vivenda, entre d’altres, en mans del sector privat. Això és un greu error i ara estem patint les conseqüències.

Però per acabar d’empitjorar les coses surt una ministre com la Chacón i ens fa emprenyar fent unes afirmacions que no estan a la seva alçada i que ens fa la impressió de que aquesta gent viu tant allunyada de la realitat de la gent, que sembla que el govern tingui els despatxos a disneyland.

Jo recomanaria a la Carme, si em permet tutejar-la, que fes un exercici pràctic i senzill. Durant un anys agafi només 1900 € del seu sou ( la resta que el desi en el seu banc) i intenti viure a Madrid o Barcelona, comprant un pis (utilitzant només 1/3 d’aquests diners, com ella va afirmar que fan els espanyols). Segur que després d’aquesta experiència, si sobreviu, serà una gran ministra i a demés no tornarà a dir bestieses com les que ha dit..

També dir-li que quan va dir que l’euribor estava tocant sostre, estava al 4,66 i avui ha arribat al 4,8 i pujant. També va dir que la pujada no afectava a molta gent. Però a veure Carme, si la majoria de les famílies té hipoteques, a la majoria els hi afectarà la pujada, oi?

Diu que aviat presentarà mesures revolucionaries respecte al lloguer. Mare de Déu que ens deixi com estem, que aquesta gent quan vol fer revolucions, som nosaltres els qui patim les conseqüències.

Finalment s’apunta a la proposta de la Junta d’Andalusia que vol subvencionar a les famílies amb ingressos inferiors a 3100€ mensuals. Sort que ja ha sortit en Solbes preguntant si algú s’ha dignat a calcular el cost d’aquesta mesura i segurament ningú ho ha fet i a demés saben que es inviable, però molt electoralista.

Al que ha de fer la Carme és dir-li als alcaldes del seu partit es que no subhastin el sòl públic dels seus municipis ( que és la primera forma d’especulació immobiliària) i que facin el 100% de pisos protegits.

Eurobasket 07 i la Sexta

Avui em venia de gust veure una mica de Basquet i res millor que un Eurobasket. De fet tenia molta feina i no hauria d’haver intentat posar la televisió, però reconec que sóc de voluntat dèbil. He posat la Sexta, ja que té els drets en exclusiva de les transmissions d’aquest torneig. Pensava que aquest canal ja no em podia sorprendre sobre les retransmissions esportives, però m’equivocava. No feien un partit, sinó 4 a la vegada, a l’estil del “carrusel deportivo”. A qui realment li agrada el Basket, no hi ha res pitjor que no donar continuïtat a la retransmissió i és això el que feien. Estava veient una gran cistella del jugador alemany i estrella de la NBA Nowitzki i canvien per a veure el partit de Portugal que era totalment intranscendent per la diferència en el marcador. A continuació passem a veure l’emocionant França Itàlia. A menys d’un minut per acabar aquest partit i amb el marcador ajustat, el jugador Tony Parker fa una jugada extraordinària quan el comentarista, en un moment de màxima emoció, explica la nova sèrie d’advocats que faran. Per acabar amb la meva paciència tallen la retransmissió per fer més de 10 minuts de publicitat. Us imagineu perdre 10 minuts d’un o quatre partits de Basket? Increïble, oi !!!!!

Segur que la Sexta té molts calers per poder pagar els diner que costa poder transmetre aquest torneig, però després ho destrossa amb una retransmissió impresentable, més pensat pels que només els hi agrada veure les victòries de l’equip nacional, però que no els hi agrada el Basket, que pels autèntics afeccionats. Si a demés, el partit que retransmeten, no juga la selecció de l’ñ llavors és per morir-se. Parlen de les seves sortides nocturnes, hotels, sopars, o simplement es dediquen a en riures dels jugadors o equips que, crec, es mereixen un respecte.

És cert que “la vida puede ser maravillosa”, però si les retransmissions de Basket les fan per una cadena amb professionals de debò.