Quan la mediació es torna perversa

Avui he llegit un article en el diari Avui i per desgràcia no puc dir que m’hagi sorprès, però si que indignat. L’article parla sobre l’assetjament escolar en un centre de Sabadell. Una noia és assetjada per altres fins a límits intolerables i que fa el departament?

Jo, ja m’he resignat que el departament d’ensenyament estigui dirigit per incompetents. És així i possiblement sempre ho serà. No els hi preocupa si les classes mitges i baixes no tenen una formació digne, ja que ells porten els seus fills a altres escoles ( el president a l’escola Alemanya). Per a mi, poden guanyar tots els diner que vulguin per no fer res. Es poden omplir la boca de paraules buides per justificar que no tenen ni idea del que diuen. Es poden envoltar de pedagogs que només han vist una escola per la tele. Però no els hi puc consentir que destrossin la vida d’un adolescent. Jo els veig a diari, se com són, com es diuen, que els espera en el futur, el mal que els pot fer una situació d’aquestes.

Pels pedagogs de despatx, pels dirigents del departament, avui us donaré una classe magistral de mediació. I encara que us sorprengui, no us cobraré, perquè jo, com la majoria dels meus companys som professionals que intentem arreglar tot el que vosaltres espatlleu amb la vostra incompetència.

La mediació pot ser útil per evitar els conflictes. Per exemple, en el pati hi ha un frec a frec entre dos alumnes jugant al futbol o fent un treball dos o més alumnes no es posen d’acord i a vegades pot acabar generant un conflicte. Per tant sistemes de mediació de conflictes poden ser molt útils i així evitar que els problemes degenerin en conflictes.

Però quan el conflicte degenera en violència, agressions, violacions i demés actes extrems i delictius, no val la mediació, ja que actua com una humiliació més sobre la persona agredida. Després de que ha estat agredida, humiliada, se l’obliga a seure en una taula amb les agressores i que reconegui que ella té part de culpa del que ha passat.

Això hem recorda, la famosa sentència de la minifaldilla que vaig sentir quan encara era jovenet. Una noia va ser violada per un home i el jutge, que devia ser un pedagog expert, li va dir a la noia. Escolta tu portaves faldilla curta i devies anar provocant, no? Potser, no va ser culpa teva?

Demano, exigeixo que rodin caps. L’Inspector de zona, el seu cap, el cap del seu cap, fins a eliminar del sistema a tots aquests personatges miserables que han emparat, tolerat i intentat tapar aquest tema. A aquells que li van dir a la pobra noia, que era ella la culpable, la que tenia que canviar d’escola. Els que van dir a la policia que anessin vigilant, per si un dia la trobaven agredida i humiliada de nou al carrer, rentant-se les mans i deixant-la abandonada a la seva sort. Als que han permès, que gentussa com aquesta romangui al centre escolar, per poder exhibir les seves medalles davant la resta dels companys. I que no em vinguin amb la història de l’obligatorietat de tenir aquests personatges de pel·lícula de terror, dins el sistema educatiu. Vull recordar que un dret sempre ve associat a una obligació. Tinc dret d’anar a l’escola i l’obligació d’estudiar.

Si algú de vosaltres, llegiu aquest article, cosa que dubto, quan arribeu a casa, si teniu fills, mireu-los a la cara i penseu que algú els hi pot prendre la innocència, per que en el món hi ha gent com vosaltres.

Ànims Pepe Rubianes !!!!

Avui he sabut a través de la radio, que en Pepe Rubianes se li ha diagnosticat un càncer de pulmó. Degut a aquesta malaltia deixarà durant uns mesos els escenaris.
No oblidaré mai el dolor de mandíbules que vaig agafar el primer cop que el vaig veure en el teatre, de tant de riure. I reconec que no sóc de somriure senzill.
És un home al que m’agrada definir-lo com a cara dura, provocador amb incontinència verbal i que domina la ironia a la perfecció. Crec i espero, que s’ho prengui com a un elogi, encara que sé que a la majoria dels éssers humans no els hi agradaria ser definits així.
Estic convençut que amb el seu esperit positiu i fort, podrà superar aquest mal moment i li desitjo de tot cor, que aviat pugui tornar als escenaris i als seus paisatges africans que tant estima.
Ànims Pepe !!!!

EL fantasma de Bono

no calen comentaris. Un retrat perfecte d'en Bono

El decret d’avaluació de l’ESO

Quan estem pràcticament a dos mesos per a realitzar les avaluacions, el departament encara no ha publicat el decret que regula aquest procés.

Els professors tenim l’esperança de que es publiqui abans de les avaluacions finals, però tampoc seria d’estranyar que no es complís.

De fet, tenim un esborrany que serà la versió que teòricament s’ha de publicar, encara que podria passar que es modifiqués a última hora.

És curiós que les normes que regiran el “joc escolar” es publiquin poc abans d’acabar el curs. És com si jugant a qualsevol esport, les normes del mateix se sabessin, quan la fi del partit s’acosta.

De fet, els que ens dediquem a l’ensenyament, no ens estranya aquest funcionament tan particular del departament. Ja va passar el curs passat, que van arribar els llibres nous, adaptats a la nova llei d’educació, abans de que es publiquessin els currículums.

Recomano al conseller, que en lloc de fer tant el turista per Finlàndia i d’altres països, potser caldria endreçar primer casa seva.

subvencions a la producció agrícola

Abans d’analitzar els efectes de les subvencions, hem de saber que la UE a l’any 2005 dedicava un 44% del seu pressupost a la subvenció de l’agricultura dins la Unió Europea. Aquesta dada ens mostra la seva importància dins el nostre sistema de teòric lliure mercat.

Quan rebem una subvenció, és com si els costos de producció es reduïssin de la forma :

Costos= Costos reals- subvenció

De manera que estic disposat a produir a preus més baixos, desplaçant la corba d’oferta cap a la dreta. Aquest desplaçament també mou el punt d’equilibri que és situa a un punt on la producció augmenta i el preu baixa.
Si ens fixem ens podria semblar que hi ha una incoherència , ja que podríem tenir producció a preu zero. De fet, en alguns casos on la subvenció es prou important, pot sortir rentable produir certa quantitat, encara que no s’obtingui un benefici en el mercat.

Augmentarà o disminuirà la quantitat i el preu del producte al mercat mundial?
Pot augmentar la quantitat de producte en el mercat, baixant el seu preu, com a mínim a l’origen. Una altra qüestió seria la repercussió d’aquesta baixada en el preu final del producte, ja que a vegades aquestes disminucions de preu són absorbides per a un augment en els marges de benefici dels intermediaris.

Què passarà amb els ingressos dels agricultors del Tercer Món? Per què?
Els agricultors del tercer món es troben en una paradoxa molt curiosa. Els països més rics obliguen als pobres a entrar en l’economia de mercat, de manera que entren a competir en el lliure mercat. Per tant tots els estris o maquinaria que intenten comprar tenen uns preus fixats pel mercat, del qual, coneixem els seus mecanismes d’autoregulació.
L’avantatge competitiva que tenen aquests països és el baix cost de la mà d’obra, ja que poden produir productes a un preu molt baix. Però llavors es troben amb la paradoxa. Han de competir en un lliure mercat que fa trampes, ja que ajuda a la producció agrícola dels països més rics i per tant fan una competència deslleial.
Per tant els seus ingressos es veuen amenaçats i per tant no poden sortir del pou de la pobresa on es troben. Però per poder entrar en una economia de mercat han hagut de deixar una agricultura d’autoabastament per una més rendible. Ens podem trobar grans extensions de terreny on es cultivava aliments per a la població, que ara s’utilitza per a cafè. D’aquesta manera, els ingressos poden ser massa baixos i a sobre el que cultiven no els pot alimentar, empitjorant la seva precària situació.
Les subvencions tenen molts cops efectes no esperats. Per exemple en el cas de l’Afganistan es va subvencionar als agricultors per planta de cocaïna arrancada. Això va provocar un record de plantacions de coca, ja que era encara més negoci plantar-ne i després arrencar-la.

Beneficis i sous

Tots sabem, perquè fa temps que estan avisant, perquè els indicadors econòmics així ens ho fan veure, de que entrarem en una etapa de desacceleració, recessió, crisi o com més us agradi anomenar-ho.

Un dels paràmetres que més s’ha descontrolat és la inflació, que a l’estat pot arribar al 4,6 %. És cert que és una mala dada i sembla que “els metges de l’economia” ja han fet la seva recepta : moderació salarial.

Si no estic mal informat, que tot podria ser, la majoria de treballadors ja fa molts anys que ens hem conformat que la pujada anual del nostre sou serveixi per compensar simplement la pujada de l’IPC de l’estat.

Abans de continuar, s’hauria de fer una apreciació important, la diferència entre ingressos i poder adquisitiu. Si jo guanyo 100 € i l’IPC puja un 3%, acabaré ingressant 103€, és a dir, 3 € més i un increment en els meus ingressos. Ara bé, si el preu del gasoil estava a 1 € i ara està a 1,15€, he passat de poder comprar 100 litres a comprar-ne 89,5, és a dir, el meu poder adquisitiu ha baixat.

Suposo que la majoria estarem d’acords que els darrers anys, els assalariats, hem patit una davallada en el nostre poder adquisitiu important degut a la pujada immobiliària, els combustibles, l’alimentació, etc.

Mentrestant hem vist, com molts d’altres, s’enriquien gràcies a una efervescència econòmica mai vista. Ells, amb plena borratxera econòmica, multiplicaven els seus beneficis d’una forma indecent. Bancs, immobiliàries, promotores, fabricants de béns de consum o de serveis, etc. En aquells temps no hem vist ningú sortir i dir : S’han de moderar els beneficis, perquè sinó puja la inflació i perjudica al conjunt de la ciutadania.

Ara, en canvi, ens demanen, als que no hem participat en la festa econòmica, que fem sacrificis. Nois !! Moderació salarial que el país no va bé i no voldreu que l’economia es vegi afectada, oi?

Si el sistema capitalista vol que els assalariats fem sacrificis en temps de crisis, també ens hauria de fer partícips dels guanys en els temps de bonança.

Anem al mercat

Fa uns mesos vàrem decidir anar a comprar part de la cistella d'alimentació al mercat municipal, en concret, al de Gavà. Durant molts anys érem fidels a supermercats i grans superfícies per la facilitat de comprar-ho tot al mateix lloc i l'accessibilitat en cotxe. He de confessar que estàvem força satisfets amb el servei i la qualitat dels productes.
Però ara, un cop ens hem habituat a anar a comprar al mercat, les diferències són abismals. Els productes frescos com l'embotit, la carn, el bacallà, la fruita, etc. no tenen res a veure amb el que compràvem anteriorment. El tracte que s'estableix amb els dependents i dependentes de la botiga, que sempre estan disposats a aconsellar-te sobre els seus productes i com treure'n el màxim profit a la cuina.
Si intenteu anar-hi unes quantes setmanes seguides i aneu provant la gran varietat de botigues i productes, ja veureu com us tornareu fans dels mercats. Potser fa un temps van deixar d'estar de moda, per la força d'atracció de les grans superfícies, però espero que els consumidors sapiguem valorar el servei que ens ofereix el mercat, la qualitat dels seus productes i del tracte humà.

Conferència d'Arcadi Oliveres (III i final)

Conferència d'Arcadi Oliveres (II)