dijous, 21 d’agost del 2008

Celestino Corbacho i el finançament

Avui he sentit unes declaracions d’en Celestino Corbacho que deia que el PSC sempre ha votat al costat del PSOE i que sempre ho farà. Al sentir això, he pensat, has de saber més d’aquest personatge.

Aquest personatge sense estudis, cosa habitual en els polítics de la perifèria de Barcelona, que han fet carrera a costa del carnet del partit i no per mèrits propis. Però que no tingui formació, ni que no serveixi per als càrrecs que ha ostentat no significa que no sigui una persona espavilada. Sembla ser que fa ser capaç de treure’s de sobre l’anterior alcalde de l’H, del mateixa partit, i col·locar-se ell.

El que més m’ha sorprès és la quantitat de càrrecs que va arribar a tenir. Lògicament cap dels que es guanyen per mèrits propis, però és realment impressionant. Segons el País, com a president de la Diputació de Barcelona guanyava uns 144.000 € i, encara que no cobrava de l’ajuntament, per cada ple li donaven una dieta de 1800 €. No se si tenia més ingressos, però podem imaginar que tenia cotxe oficial, despeses pagades de tota mena, etc.

També m’ha xocat molt saber que dos ex alcaldes com ell i en Montilla, que segons diuen eren tant bons alcaldes, no viuen en els pobles que van governar. Potser no ho van fer tant bé, o potser a Cornellà i a l’H hi ha masses obrers per aquests nous rics.

Amb tota aquesta informació he pogut entendre les declaracions d’aquest senyor. Aquest senyor mai anirà en contra de qui l’ha posat en el ministeri. El senyor Celestino Corbacho ja s’ha arreglat el seu finançament personal i no té cap mena de preocupació pel finançament, ni de Catalunya, ni de cap altra comunitat. I què faran els diputats ? Es jugaran les seves carreres polítiques o continuaran asseguts a la poltrona jugant a ser progressistes.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Tornem a estar connectats

Després d’unes merescudes vacances en les que he desconnectat del ciberespai d’una manera conscient i premeditada, torno a estar en línia per si algú vol saber que penso.

Reconec que sóc un apassionat de la tecnologia en general i d’Internet en particular. Sé que està canviant el món cada dia i que ens facilita la comunicació, la feina, l’oci i en la majoria de facetes de la vida. Fins i tot hem guanyo el sou cada més ensenyant a les noves generacions d’adolescents les meravelles de la Tecnologia.

Però les eines de comunicació també ens poden fer els seus esclaus i per això crec que de tant en tant s’ha de fer un parèntesi a la vida i “desaparèixer” unes setmanes com a teràpia. Fet això, torno amb més ganes que mai d’expressar-me a través d’aquest mitjà i de gaudir posant per escrit alguns dels meus pensaments més personals.