dilluns, 31 de març del 2008

Conferència d'arcadi Oliveres (I)

No es cap secret que sóc un admirador d’Arcadi Oliveres. He tingut la sort d’escoltar-lo en una conferència que va fer al nostre centre i em va impressionar. També reconec que li tinc una sana enveja, ja que va ser capaç de mantenir l’atenció d’uns 200 estudiants de batxillerat que seguien amb entusiasme la conferència, cosa que els que ens dediquem a la professió sabem que no és gens senzill. Per resumir en una sola frase les aptituds del senyor Arcadi, diria que és un senyor ben informat.
Avui, que és el meu aniversari, volia fer un article més personal, més íntim podríem dir i cercant he trobat aquesta conferència de l’Arcadi titulada “Cambio personal, justícia global” i he pensat : “Joan això és el que busques. En el dia del teu aniversari has de fer una contribució a una causa justa” i sense cap mena de dubte, el sentor Arcadi Oliveres sempre està ficat en causes justes.
Aquí us posaré les tres primeres parts de la conferència i la resta l’aniré publicant. SI algú no pot aguantar l’espera està al youtube.





divendres, 28 de març del 2008

José Bono. Una ment privilegiada

Ara entenc perquè ZP confia tant amb ell. Sense cap mena de dubte, aquest homes és progressista, un orador extraordinari i una ment privilegiada.



dijous, 27 de març del 2008

La perversió de les paraules

Des de fa uns anys s’ha posat de moda anomenar les coses que poden molestar a la societat o que poden sonar malament d’una altra manera, fent, des del meu punt de vista una autèntica perversió de les paraules. Deuen haver molts exemples, però reconec que sóc molt desmemoriat i no les recordo totes, però posaré algun exemple per fer-me entendre.

Jo vaig ser conscient d’aquest fenomen amb els assassinats massius fets per forces militars sobre la població civil. D’un dia per un altre, ja no eren assassinats, ni morts, ni tràgic, eren danys col·laterals. EL primer cop que vaig sentir aquesta paraula vaig pensar que al bombardejar poblacions civils amb avions de guerra, aquests havien patit danys o ratllades als laterals de l’aeronau, però no era així. La paraula esborrava centenars de morts, tragèdies humanes i els horrors de la guerra per una paraula que sona tant bé, que fins i tot es va posar de moda.

Després d’aquest èxit tant rotund, van sortir moltes més. Una que em feia molta gràcia era la de forces de pau. Es podien veure centenars de soldats armats fins les dents, amb tancs, canons i demés eines de destrucció, anomenar-se de pau. Això sí, per dissimular una mica, els hi canviaven el casc i no les bales.

Podríem parlar de les regulacions de llocs de treball, en lloc de dir que et despatxaran o moderació salarial, per dir que no et pujaran el sou, alentiment de l’economia, en lloc de crisi, etc, etc.

Ara està de moda unes altres paraules que porten als polítics i no polítics de cap. Els polítics fan moltes promeses sabent que no les compliran i després han de manegar-se alguna manera de sortir del pas. Un exemple és que no es construirà el 4rt cinturó (que passava pel Vallès), sinó el cinturó del Vallès (que passarà pel Vallès).

I finalment l’embolic dels transvasaments. Ara no vull entrar en si s’han de fer o no, sinó amb la perversió de les paraules. Transvasament no, captació puntual d’aigua sí, com si es tractes d’omplir una garrafa. Les dues paraules no signifiquen treure aigua d’un riu i portar-lo a un altre que no estan connectats de forma natural? I a sobre ens diu, costa 20 milions d’euros, el muntarem per utilitzar-lo 6 mesos i després el desmuntarem. Si fem números, la broma o la falta de previsió, costa més de 3 milions al mes.

Per acabar, crec que els polítics pensen, potser amb raó, que som tant analfabets que ens ho creiem tot i per tant es poden permetre el luxe d’insultar-nos a la cara a través de jocs malabars lingüístics. Potser aquest és el motiu pel qual interessa que el sistema educatiu no funcioni, ja que quan més inculta sigui la població, més senzill és manipular a les masses.

dilluns, 24 de març del 2008

Al PSC ja li ha arribat l’hora

Ens van dir “Si tu no vas, ells tornen” i era cert, ells ja estan aquí, ja han arribat. I al capdavant de tots, José Bono. Aquests personatge que sembla extret d’un còmic de Mortadelo i Filemón, en realitat és un ésser de carn i ossos, ultradretà, jo diria que falangista, un patriota a sou, com la majoria, que viuen a costa de la pàtria que diuen estimar, com a paràsits, que és el que són, pidolant sempre un lloc per a continuar vivint a costa dels ciutadans. Aquest ja està aquí i el volen posar de president del congrés. Però estic tranquil, perquè va quedar clar que amb el PSC i la Carme Chacón al capdavant això no passarà. Segur que demà la Carme donarà un cop de puny sobre la taula, amb la força dels seus 25 diputats i dirà, prou !!!

El PSC no permetrà que aquest personatge que es dedica com a afició preferida insultar als catalans i a la seva llengua, sense amagar-se, sense pudor, amb aquella rialla de hiena que se li posa quan ens insulta. Sabem que el PSC defensarà els interessos de tots els catalans i no votarà a favor d’aquest personatge i a demés farà rectificar a ZP.

Perquè si no fos així, significaria que el PSC ha mentit en aquesta campanya, que ha enganyat als catalans, que ens ha traït. Significaria que han fet tot un teatre per aconseguir que ZP sigui president, i de col·locar-se a Madrid durant 4 anys. Espero que es comencin a guanyar el sou demà mateix.

Amposta. Ciutat franquista

Estava escoltant un dia de setmana santa, radio La Ràpita i van donar una notícia que em va deixar perplex. A la ciutat d’Amposta encara hi ha dos carrers amb noms Franquistes. Al regidor de participació ciutadana no se li va acudir res millor que fer una espècie de consulta popular a la gent dels carrers afectats, d’una manera poc ortodoxa. Va enviar una carta als afectats, segons explicava l’emissora de ràdio, amb un full que podien retornar, si volien, indicant si volien mantenir els noms dels carrers o no i el motiu. Si no vaig entendre malament només 36 persones es van definir i la majoria van dir que els hi suposaria una despesa econòmica el canvi de nom i que preferien mantenir l’actual.

Segons la meva opinió, a l’equip de govern de l’ajuntament d’Amposta, de CIU, se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya de mantenir noms franquistes en la seva ciutat. Hi ha moltes maneres de fer participar als ciutadans i també molts sistemes, però aquest és, sens dubte, el menys adequat.

Espero que l’ajuntament d’Amposta rectifiqui i que CIU intervingui, per a no permetre que quedin ciutats franquistes en el nostre territori. Si teniu problemes per trobar noms podeu provar amb democràcia, justícia, pau, llibertat, o d’altres, que ens ajudin a recordar el que a molts ciutadans se’ls hi va negar durant tants anys de dictadura.

També els hi recomano, que en lloc de tenir una regidoria de participació, utilitzin la despesa que suposa per ajudar als veïns dels carrers afectats a fer el canvi de documentació, d’una forma senzilla i gratuïta.

divendres, 14 de març del 2008

WikiMindMap

WikiMindMap és una eina per a visualitzar amb facilitat i eficàcia el contingut de la Viquipèdia, inspirat en la tècnica de "mindmap". Les pàgines de la Viquipèdia s'han convertit en rics i complexos documents, per tant, no és sempre senzill trobar la informació que realment estem buscant. Aquesta eina té com objectiu ajudar als usuaris a obtenir una estructura visual comprensible i senzilla sobre el tema que es busca.
Aquí teniu un vídeo on explica les possibilitats d'aquesta eina Wiki.


dimarts, 11 de març del 2008

Eleccions 08

Un cop passades les eleccions generals, els partits fan balanç dels resultats i encara que la majoria afirmen alegres que han guanyat, només ho ha fet un, el PSOE.

Abans de fer la meva personal valoració dels resultats vull dir que el senyor ZP em deu 400 €. I espero que aviat compleixi la seva promesa i els posi a la meva disposició.

Vull felicitar a l’equip de màrqueting dels PSOE i PSC per a la magnífica campanya que han preparat. Si ens fixem el PSC ha arrasat a Catalunya sense fer cap proposta, simplement amb la campanya “si tu no vas, ellos vienen”. I ja sabem que a Catalunya qui no és del PP, és antiPP. Curiosament no ha patit cap desgast després del seguit de desastres que han succeït en infraestructures, el Català emprenyat està sobretot espantat (per si torna el PP).

El partit popular ha comés un greu error de càlcul. Va pensar que un missatge catastrofista i anticatalà li donaria vots a la resta d’Espanya, i així ha estat, però no esperava que a Catalunya els votants s’alineessin tots amb el PSC per a fer-los front. Si traíem els resultats de Catalunya, el PP ha guanyat les eleccions per un estret marge de 2 escons. Però a Catalunya, el diferencial entre els dos partits són de 18 escons, massa avantatge per poder-lo recuperar a la resta de l’estat.

Està clar que aquesta bipolarització ha beneficiat als dos grans partits en detriment dels més petits i aquesta disminució de pluralitat és un greu risc que haurem de tractar en un altre article.

La gran derrotada en aquestes eleccions ha estat el PP, que no podrà governar en aquesta legislatura. Podran afirmar, i serà cert, que han augmentat la seva representativitat, però realment el seu objectiu d’aquests darrers anys era guanyar fos com fos.

A Catalunya, la notícia ha estat l’enfonsament literal que ha patit Esquerra. Una primera interpretació podria ser que ha perdut vots a causa del vot útil, i podria ser raonable per una part dels vots perduts però no de tots. I llavors, on està la resta? És el vot que s’ha perdut al pujar l’abstenció? Un vot de càstig? Jo crec que ha estat una barreja de totes 3, encara que la primera ha estat el vot de càstig pel seguidisme que ha fet per obtenir un grapat de càrrecs de més o menys rellevància.

Després de que el senyor Puigcercós hagi abandonat el govern i que Esquerra tingui un congrés al juny, és probable que la metja per a dinamitar el tripartit ja estigui encesa. Una proba ha estat que els dirigents d’esquerra han dit que hi hauria estabilitat (hi pot haver pitjor auguri?).

El gran avantatge dels resultats és que no hi podran haver excuses, ja que el PSOE no estarà condicionat per governar i el PSC haurà de demostrar que és més que una sucursal del PSOE a Catalunya.

Aviat podrem veure si és cert que el PSC defensa els interessos de Catalunya. D’entrada tenim l’elecció del president del congrés dels diputats. Votarà el PSC a favor d’en Bono? Un personatge que està orgullós de tenir un pare falangista, és a dir, d’extrema dreta i com tots sabem molt amic dels catalans (almenys per insultar-los).

Després vindrà el finançament de Catalunya, els paper de Salamanca, les balances fiscals, la RENFE, l’aeroport i el desenvolupament de l’estatut. En resum, en poc temps podrem apreciar la musculatura política del PSC o la cadena de servitud.

Per acabar vull donar la meva opinió personal. Respectant la voluntats dels ciutadans de Catalunya, crec que Catalunya ha perdut dignitat, pes polític i que ens esperen 4 anys durs. Estic convençut que el PSC no donarà la talla i que ens deixarà tirats per a defensar els interessos dels PSOE. Ara bé, també vull recordar que no soc cap endevinaire i que és molt probable i així ho espero, que m’equivoqui.

diumenge, 9 de març del 2008

Ha guanyat el bipartidisme

Després de l’abús mediàtic que han fet els dos principals partits, amb dos debats que han centrat el debat polític i que han exclòs a altres formacions, que han quedat fora del circ mediàtic., ha passat el que tenia que passar, més bipartidisme.
Es curiós veure com les aparicions en els mitjans de comunicació estan literalment cronometrades, segons un repartiment de temps respecte a la representació en el congrés de diputats, i després donen 3 hores d’avantatge als dos principals partits en aquests dos cara a cara.
Bé, ara només ens queda esperar als resultats oficials per a poder fer un anàlisi més acurat.

A Eurovisió amb el Chiki chiki

No es cap noticia afirmar que el concurs d’Eurovisió ha patit els darrers anys una davallada important en la qualitat dels artistes participants. Des de que han desenvolupat noves fórmules per a seleccionar els participants, com concursos i votacions via SMS, els resultats s’han fet imprevisibles.

I tots sabem que a l’Estat Espanyol, quan afegim vot popular via SMS i factors imprevisibles de controlar, surt el que surt. Encara que sembli possible aquest anys ens hem superat, Remedios Amaya i la seva cançó “Ahi quien maneja mi barca que a la deriva me lleva” ha estat superada per la cançó del Chiki Chiki, cantada per “l’ex gilipolles” entre d’altres personatges.

En una societat, on s’ha passat d’artistes o personatges importants de la societat que esdevenien famosos a famosos a seques, una societat que perd valors de manera irremediable, i que ha caigut en el forat negre de l’horterada, on la broma i la caricatura, substitueix l’art i la professionalitat. Felicito als membres del Terrat per la seva nova fita, col·locar un humorista com a cantant d’Eurovisió, i demano que aquest sigui últim concurs d’Eurovisió que es faci, pel bé de la societat Europea.

Acabo de recordar unes paraules d’en Raimon que diu “No, jo dic no, diguem no, nosaltres no som deixe món”

Us deixo el vídeo de la cançó perquè la gaudiu.




I si voleu saber més sobre aquest personatge tinc aquest segon vídeo que demostra que potser ell era el millor candidat dels que es van presentar, ja us podeu imaginar la resta.

dijous, 6 de març del 2008

El negoci de l’aigua

Aquests darrers dies es parla molt de la sequera, de la necessitat d’estalviar i fer un consum responsable de l’agua. Però aquesta preocupació es fa palpable en l’actuació dels responsables? Doncs jo diria que no.

Aquests dies hem vist com es malbarata l’aigua amb pèrdues importants en la xarxa de distribució, com el cas de Badalona, i n’hi ha d’altres. Per exemple l’altre dia es comentava que la xarxa de distribució de la ciutat de Berga perdia el 50% de l’aigua. L’alcalde de la ciutat va desmentir aquesta xifra i va dir que només es perdia el 30%. El 30% ? No creieu que aquesta xifra és inacceptable ?.

Però a l’article d’avui no volia parlar d’aquest tema, sinó d’un altre més maliciós encara. El negoci que es fa amb l’aigua, un bé de primera necessitat que es de tots, però que uns pocs se n’aprofiten. Us posaré dos exemple, el primer és d’aigües de Barcelona i correspon a la meva vivenda habitual i el segon és de Sorea (Servei municipal d’aigua d’Alcanar) on resideixo en el meu temps lliure.

En la factura de Aigües de Barcelona la factura d’aigua trimestral puja a 33, 43 € sense IVA, per un consum de 16 m3 d’aigua. D’aquesta factura el consum d’aigua és de 6,37 €, és a dir, només el 19% de la factura. La companyia ja té els ingressos assegurats, encara que no consumeixis aigua i per l’altra banda és molt poc incentivador de l’estalvi, ja que aquest, repercuteix molt poc en la factura.

En la factura de Sorea la factura trimestral puja a 28,64 € IVA inclòs, però em cobren un mínim de 36 m3 d’aigua encara que no els consumeixi. Si us fixeu en la meva residència habitual en consumeixo 16, és a dir, que on passo alguns caps de setmana segur que consumeixo molt menys encara. I si estalvio tant que no consumeixo aigua ? Doncs pagaré el mateix, 36 m3.

És a dir, vosaltres aneu estalviant, que jo m’aniré forrant. Quin interès té una empresa per l’aigua que es perd o es llença, si la seva facturació no es veu afectada, ja que el producte es gratuït i té els ingressos assegurats amb aquestes factures abusives.

A sobre l’administració encara ens diu que pugen els cànons perquè la gent consumeixi menys. Quina cara més dura!!! Si volem que la gent consumeixi menys els que s’ha de fer es cobrar només per l’aigua consumida, d’aquesta manera quan menys gastis, menys pagues i per tant, funcionarà com a incentiu.

No vull dir que llancem l’aigua, ni molt menys, s’ha d’estalviar, però si que vull denunciar el cinisme d’alguns que fan negoci d’un bé tant preuat com l’aigua i d’altres, com l’administració, que permet l’abús respecte al consumidor i a demés que es malbarati l’aigua d’aquesta manera.

L’altre dia vaig sentir algú que deia una frase extraordinària que més o menys volia dir que, si en lloc de ser aigua (que no els hi costa diners) fos petroli el que s’escapés de les canonades, haurien rodat molt caps amb la fuita de Badalona i segur que ja estaria reparada fa molts anys.

dimarts, 4 de març del 2008

Felicitem al pilot de l'Airbus

Ahir vàrem poder veure unes imatges esgarrifoses quan un Airbus volia aterrar, quan el vent jugava amb la nau com si una joguina es tractés. Per sort la perícia del pilot va aconseguir avortar l'aterrament a l'últim moment i no estavellar-se.
Només cal felicitar al pilot, que ahir va demostrar la seva gran preparació i professionalitat.



dilluns, 3 de març del 2008

La XTEC i el SAGA tornen a fer figa

Avui hem patit la caiguda del servidor de la XTEC i per tant el SAGA i fins i tot, el correu electrònic. Encara que ja fa dos cursos que vaig deixar la coordinació d’informàtica del centre, quan he arribat ja m’estaven esperant desesperats, Internet no anava. Quan he pogut, ja que tenia classes i exàmens he comprovat que l’error venia de la XTEC. Han trucat el SAU i ho han confirmat amb un : sí, no funciona. No sabem quan funcionarà, possiblement aquest matí. Sembla que el problema ha durat tot el dia.

Quina és la solució ? És molt senzilla, la professionalitat. Després de 8 anys de coordinador ho vaig deixar avorrit per aquest patètic amateurisme. Per a la XTEC i els centres educatius, els ordinadors ja no són una joguina o un complement, sinó una eina imprescindible i per tant s’ha de fer el salt d’una gestió amateur a una professional. Com es pot portar un servidor d’última generació a un centre, amb una gravadora de DVD per a fer backups ?, simplement impresentable.

Només cal veure que qualsevol servei gratuït de correu, dóna moltes més prestacions que el servei de correu de la xtec.

El manteniment i l’administració del sistema a les escoles no pot estar en mans d’un professor voluntariós, sinó d’un expert en la matèria, que configuri els sistemes per treure el màxim rendiment als equipaments i a la vegada minimitzar els riscos de fallades. En la XTEC el mateix. Recordo que quan van comprar el servidor Sun, deien que només hi havia 4 en tot l’estat espanyol, una autèntica meravella, i? Doncs que no dóna la talla, el Saga fa pena i tots sabem els problemes que ha tingut, té i tindrà.

Hi ha empreses molt més grans i amb un ús molt més intensiu de connexions a Internet, intranets, etc. amb fiabilitats properes al 100%, perquè nosaltres no podem treballar igual?