Llibres de text gratuïts

Segons notícia publicada a L'Avui, el departament d'ensenyament no pot assumir els 60 milions d'euros per aconseguir la gratuïtat dels llibres de text.
Aquest és el mateix departament que ha impulsat una campanya de desprestigi dels professors i que a la vegada ha demostrat amb solvència que no sap sumar. Primer va ser i ja ho vaig comentar amb la sisena hora. Recordeu que després d'anunciar com una fita història la sisena hora, es van adonar que ningú havia calculat quants professors feien falta i quants hi havia de disponibles. Al fer el càlcul va sortir un nombre negatiu i algú devia considerar que el palet a l'esquerra no devia servir per a res (igual que pensen molts dels meus alumnes). Ara toca una operació més complexa. Sumar el cost de tots els llibres de text o si em permeteu multiplicar el total d'alumnes pel cost dels llibres per alumne. Bé com tots sabeu les operacions producte i suma estan relacionades, però com que sóc un profe sense formació no m'atreveixo a explicar-ho.
I ara que ? L'alumne més espavilat, que s'anomena ZP, va fer la promesa, però sabent que el cost ho ha d'assumir les comunitats autònomes i així qualsevol promet, oi? Aquí a Catalunya, després de posar un president lleial als interessos del jefe, és a dir, ZP, es van apuntar a la moguda, sabent que no tindrien diners, però es que queda molt progressista e aquesta Catalunya optimista del bon rotllo.
I quina és la solució genial ? Doncs la de sempre, el mort pels centres i pels profes, inventant la reutilització o socialització. Queda progre vendre que es fa perquè els alumnes prenguin consciència de la importància de compartir i de l'estalvi de recursos, però fals.
I jo els hi dic, nois !! que aquest invent és de ma mare, que ja s'espavilava per aconseguir llibres per a reutilitzar, i així poder-nos comprar diccionaris i d'altre material per a una millor formació.
Els pares s'han apuntat a la història, es clar, gastar diners en la formació dels seus fills és una despesa que no es poden permetre, ja que entre la PSP, la play 3, els mòbils, les teles, les sabatilles de marca, només faltaria tenir despeses supèrflues.
Crec sincerament, que s'ha perdut una oportunitat d'or per a dignificar de nou les escoles i l'ensenyament. Organitzar un sistema de beques on els alumnes que treuen millors notes es beneficien de llibres, roba i fins i tot estades a l'estranger per a aprendre idiomes, seria una manera d'aconseguir ajudar a les famílies i a potenciar aquesta cultura de l'esforç que tant es parla. D'altra banda, unes ajudes a les famílies més desafavorides econòmicament perquè els seus fills tinguin el material necessari per a poder anar a l'escola amb dignitat. I els que queden en mig, l'alumne que pot, però no vol, aquell que desaprofita la inversió que fa la societat perquè pugui tenir una formació de qualitat, aquest que pagui.

Replay. Zapatero i l'estatut

Zapatero ens va enganyar i ens va mentir. Possiblement ens va enganyar perquè és el que fan tots els polítics en època electoral, sobretot si pensen que no guanyaran. Després com que va guanyar i va haver de mentir i "cepillar" l'estatut com ells mateixos afirmen.
El problema no és aquest, encara que sigui molt greu enganyar i mentir, sinó que s'ha tornat una pràctica habitual i acceptada en el circ polític. I la resta de col·legues de partit de Catalunya han de callar i fer veure que no han vist res. Això es degut a que són polítics de professió i no juguen amb els ideals, sinó amb els seus ingressos. De fet l'únic que va alçar la veu al final va ser el president Pascual Maragall i va ser quan va veure que el seu cap ja no estava subjecte a la resta del cos.
Hem d'exigir una altre manera de fer política i que hi hagin uns principis ètics que no puguin ser vulnerats en cap circumstància i està clar que la sinceritat i l'honestedat han d'estar entre ells.

La Viquipèdia arriba als 100 000 articles

Aquests dies estem d'enhorabona, la Viquipèdia s'ha fet gran. Arribar als 100 000 articles és un èxit per a tothom, pels promotors de la Viqui, pels col·laboradors i sobretot per a la nostra llengua. El català ocupa el 17è lloc de les 253 llengües en que podem trobar articles de la Viquipèdia. Si mirem les llengües que també han superat aquesta xifra màgica, estem al costat de les grans, i per a una llengua com la nostra, sense estat, constantment atacada és un gran merit i un motiu per a l'esperança.

Però ara entre celebracions hem de fer una reflexió important. Ara que ja hem aconseguit un nombre important d'articles, cap a on ens hem de dirigir? Aquesta marató ens ha portat a un gran èxit, però pagant un preu important, la qualitat dels articles. Hi han articles magnífics, però hi han també molts que simplement contenen deu línies per a poder aparèixer a les estadístiques. Jo que sempre tinc obertes la Viquipèdia en Català, Castellà i Anglès es nota molt la diferència de qualitat en molts articles. Per tant, crec que perquè la Viquipèdia sigui realment útil haurem de fer un esforç per a la qualitat. Jo particularment, que col·laboro esporàdicament amb la Viquipèdia dedicaré els meus esforços a fer o traduir articles de qualitat sense obsessionar-me per a aparèixer en les estadístiques com una màquina de generar articles.

Us convido, si encara no sou col·laboradors, a participar de la nostra Viquipèdia, perquè és un projecte que realment val la pena participar, encara que sigui esporàdicament.

Replay. Armes de destrucció massiva

Avui inauguro oficialment una altra secció. De moment li diré Replay fins que algú de vosaltres em suggereixi un nom més apropiat. La idea és que amb l'ajut del pas del temps i dels enregistraments d'esdeveniments, successos i declaracions, poder rememorar el passat i posar a cadascú al seu lloc. Hi han persones integres i hi han que no, hi han persones sinceres i d'altres de falses, però tothom queda al descobert amb el pas del temps i amb la memòria. El pas del temps és automàtic i de la memòria ja m'encarregaré jo de refrescar-la.
El primer Replay serà dedicat a un personatge que estarà als llibres d'històries, però els d'històries de terror. L'anomenaven Jose Mari, d'altres Aznar i ell sempre deia : "Bush is my friend". Milers de morts no li han fet perdre el sentit de l'humor i a ells els hi dedico el primer Replay.

El profeta i el mur de les lamentacions

Arribà un dia el profeta al santuari del coneixement i es va quedar astorat. Part del mur que encerclava el santuari havia cedit i ara només quedaven les cintes que els responsables de seguretat havien posat per a evitar l'accés de persones a les runes del mur. Es cert que el mur feia anys que ensenyava amenaçant grans esquerdes i una inclinació gens tranquil·litzadora. El mur s'havia fet vell i la seva estructura cedia a poc apoc, però de forma inexorable. Quina sort !!, va pensar el profeta un cop passat l'ensurt d'aquesta dantesca imatge, sort que no estaven al costat els centenars de deixebles sortint o entrant del santuari. Les restes del mur que van encara dretes miraven al profeta de forma amenaçadora esperant el moment oportú per a caure amb tota la seva força.

El temps passà i les restes allà es varen quedar com a demostració d'aquest nou concepte anomenat autonomia de centre. L'autonomia de centre ens diu que totes les responsabilitats són del centre, però que aquest no gestiona el més important, que és la capacitat de gestionar tots els diners i totes les accions fetes al centre. És a dir, si el mur cau és responsabilitat del centre, però el centre no el pot reparar.

Ja desesperats vàrem cercar esperançats un senyal del tot poderós i aquest senyal arribà uns mesos mes tard en forma d'inauguració. Al davant es va fer una obra important de l'ajuntament i s'esperaven autoritats molt importants per a la seva inauguració. Quan les autoritats locals van veure l'estat lamentable del mur i el seu risc, van dir que era inadmissible que els ulls d'éssers tan importants i preuats per a la societat poguessin veure aquest espectacle tant desagradable. A corre cuita els fils amagats que ningú veu, però que tothom sap que hi són, es van bellugar i finalment entre el tot poderós que s'encarregà que la resta del mur no caigués i esclafés alguns petits cervells dels nostres deixebles i els fils obscurs vàrem aconseguir tenir un mur, un simple mur que separa la dignitat de la deixadesa.

La cruïlla del profeta

Un dia el profeta caminava pel desert d'equipaments que tenim a les escoles i es va quedar astorat. Per primer cop no tenia resposta a una qüestió i això el va preocupar, si això es repetia més vegades, podia acabar sent conseller d'ensenyament. La reflexió en la que estava immers des de feia molt de temps era tant senzilla de plantejar com difícil de respondre, fins i tot, per a ell. La reflexió era la següent :

• "En el primer somni tinc 10 alumnes que es preparen per a superar el batxillerat. Al final de curs 5 d'ells no han pogut superar el fort ritme del profeta, però els altres 5 han aconseguit la màxima puntuació al batxillerat i a la selectivitat. Després d'uns quants anys els alumnes que van superar la selectivitat gràcies a la seva gran formació, han triomfat en els seus respectius estudis i carreres professionals. Cada any porten una panera per Nadal al seu profeta i guia espiritual com a agraïment. La resta van quedar exclosos d'una formació superior i això els ha marcat profundament el seu futur".
• "En el segon somni torno a tenir 10 alumnes que es preparen per a superar el batxillerat. Al final de curs tots 10 aconsegueixen superar el curs i la selectivitat, però amb un nota mitjana de suficient. Després d'uns quants anys la sort dels diferents alumnes ha estat desigual. Alguns no van poder superar els estudis universitaris, però a d'altres els va anar força bé, però marcats pel menor nivell dels estudis realitzats al batxillerat".

Ara el profeta ha d'escollir el camí. Pot decidir cercar l'excel·lència acadèmica i seleccionar per un costat als alumnes i per l'altre donar resposta a aquells alumnes, molts cops oblidats, que volen i poden donar màximes prestacions acadèmiques, sacrificant aquells que, per diferents motius, no poden seguir el ritme. L'altre camí és aconseguir un ritme on tots puguin avançar, sacrificant en part, als alumnes d'elit, però aconseguint un sistema més just per a la resta.

El profeta, que ho sap tot, ja sap que alguns de vosaltres pensa que la millor solució es aconseguir 5 excel·lents i 5 suficients i teòricament tindria raor. Però el profeta, que és un home d'acció no vol solucions teòriques, sinó aquelles que es puguin portar a terme.

Ara us toca a vosaltres, deixebles meus, dir la vostra. Ara heu de demostrar al profeta que sou mereixedors de la seva atenció.

Històries d'un profeta

Avui vull estrenar una sèrie d'articles explicant anècdotes i vivències en els meus 15 anys d'experiència docent. Hi han diverses raons pel que he decidit començar aquesta saga i algunes les exposaré a continuació :

• A l'escola pública sempre som molt autocrítics amb la feina feta i és bo que així sigui, però a vegades donem la imatge de que tot és un desastre i això no és cert. Hi han moltes coses per millorar, està clar, però també hi han molts professionals que dia a dia fan una tasca titànica i com veurem poc agraïda.
• Com a resposta a les acusacions de falta de formació del professorat del nostre molt honorable conseller. Senyor conseller, no tothom tenim la sort de ser el germà de i ens hem de guanyar tot el que tenim amb esforç. Jo he aprovat dues oposicions i m'he guanyat un prestigi a base d'esforç i treball, com és la meva obligació com a professional i què per això em paguen. El dia que ocupi un càrrec a dit sense experiència, ni formació i vostè s'hagi guanyat un lloc per mèrits propis demostrables llavors acceptaré la seva crítica amb humilitat.
• Perquè amb aquests anys he pogut viure experiències curioses, divertides que es bo ser explicades i espero que interessants de llegir.
• Espero que serveixi per entendre millor certes actituds dels docents actualment, molts cops de desconcert, al conèixer les causes.

M'he permès l'atreviment d'auto proclamar-me profeta (PROFE de TecnologiA) i espero que no us molesti aquesta petita broma jugant amb les paraules.

Aprofito aquest article per a experimentar sobre tècniques de màrqueting, ja que també soc estudiant d'investigacions i tècniques de mercat a la UOC. A veure si funciona i milions de persones entren a diari en el meu bloc a veure si he publicat ja alguna història del profeta.

Doncs tingueu paciència que aviat sortirà la primera i recordeu que com a funcionari no em demaneu massa rendiment laboral, jeje

last.fm. Una xarxa social aplicada a la radio

Segons la Viquipèdia last.fm és un portal comunitari de música, a més d'una ràdio virtual. Tot el sistema i les aplicacions relacionades són de codi obert. Aquesta web te un projecte germà anomenat Audioscrobbler.
L'avantatge és que aprèn dels usuaris del sistema. Per exemple si a mi m'agrada la música de Beyonce, ell mira els usuaris que també els hi agrada que escolten i llavors et diu si t'agrada la Beyoncé probablement també t'agradarà Destiny's Child, Ciara, Christina Aguilera, Rihanna, Justin Timberlake, Fergie, etc.
A part de Radio té les demés prestacions que qualsevol altre xarxa social, com pot ser convidar amics, cercar usuaris que tinguin els mateixos gustos musicals i fins i tot una pàgina personal per cada usuari (pots veure la meva ).
Finalment et pots baixar una aplicació que a demés de fer de radio, serveix per a utilitzar l'Audioscrobbler que consisteix en analitzar la música que escoltes amb diversos programes reproductors per anar aprenen dels teus gustos musicals dins i fora de last.fm.
Encara que jo sempre he utilitzat el veterà WinAmp i el seu Shoutcast, reconec que last.fm ,m'ha sorprès i de moment seguiré experimentant amb ell. Si algú els vol provar em pot afegir a la seva llista d'amics i poder intercanviar experiències.
Segur que no et podràs resistir, prova-ho !!!!

El camí a la felicitat

Suposo que tothom volem ser feliços i de fet, moltes de les coses que fem és per aconseguir-la. Cerquem una formació que ens permeti realitzar un treball que ens ompli, treballem moltes hores per aconseguir un pis, una casa amb piscina, un benestar, pensant en la felicitat que això ens reportarà.
Però potser, el camí a la felicitat és molt més senzill si tornem als orígens. No és més feliç qui més té, sinó el que menys necessita. Mireu aquest vídeo d'humor i si voleu reflexioneu. El protagonista no sap llegir, ni parlar, ni matemàtiques, els seus instints són bàsics, però potser és capaç de donar-nos una lliçó sobre la felicitat o no penseu que ell si que és plenament feliç ?

El full de paper té dues cares

Bé, ara estareu pensat que m'estic tornat boig, doncs és possible, però no per culpa d'aquest article.
Jo, fins fa poc temps, no vaig descobrir que els fulls tenen dues cares, almenys quan faig servir les impressores. La meva parella, molt conscienciada en aquest tema, no parava d'insistir-me i al final li vaig fer cas i us he de dir que estic molt satisfet amb el resultat.
Imprimir a dues cares, redueix automàticament els documents a la meitat el gruix, de forma que és més transportable i pràctic i a demés estalvies just la meitat de paper, és a dir, un negoci rodó.
Hi han diverses maneres d'aprofitar el paper i jo us donaré alguna de pràctica.

• El més pràctic és tenir una impressora que sigui capaç d'imprimir a doble cara. Només cal activar l'opció i ja està, estalvi garantit.
• Bé, si tenim eines més senzilletes també es pot fer. El més pràctic és dir-li a la impressora que imprimeixi primer les pàgines senars. Un cop impreses es col·loquen tal com han sortit els full i se li diu que ara imprimeixi les parells, però en ordre invers. I el resultat fa plorar d'emoció, surt ordenat i a doble cara. s'ha de tenir en compte que si tenim un nombre imparells de pàgines, a l'imprimir les senars, s'ha de treure la darrera i ja està. No totes les impressores funcionen igual, per tant et recomano que facis alguna pràctica amb algun document d'uns 4 fulls, val la pena.
• Si ho trobes massa complicat i no et vols molestar a girar fulls, pots imprimir a una cara els els teus documents, però després enlloc de llençar-los a les escombraries els pots aprofitar per imprimir en la cara que encara està neta. Es recomanable deixar una safata o un calaix per deixar aquest paper que està apunt de ser reutilitzat.

Bé, només et demano que ho provis, el petit esforç es veurà recompensat i a demés estalvies paper diners i ets un bon ciutadà que estalvia recursos per a fer un món sostenible.

Si algú té alguna recepta senzilla per estalviar doncs, pots participar donant idees

Youtube TV. El régimen de Franco

Avui estreno un secció més distesa que les anteriors. Encara que no sóc un seguidor fidel de YouTube i demés experiències similars, crec que és bo dedicar-hi temps a aquest fenomen tant extraordinari.
Ara que per motius professionals m'he estat dedicant una bona temporada a analitzar les xarxes socials, he descobert un món apassionant i fascinant. Sé que molts de vosaltres em porteu molt d'avantatge en això de les xarxes socials, però creieu-me si us dic que ho he agafat amb autèntica passió.

Bé, no podia començar aquest repàs a la ciberTV que amb aquest binomi de Youtube i Polònia. El primer perquè és el referent en aquest moment a nivell de distribució de vídeo i el segon perquè per a mi és el millor programa d'humor que es fa actualment i un dels meus programes preferits.

Aquest vídeo, "El regimen de Franco", per a mi, un dels millor gags del Polònia, es capaç de caricaturitzar un període nefast de la nostra història que ara ens pot fer riure, però segur que viure aquella època i situació va ser terrible.

Un convido a dedicar poc més d'un minut i mig a veure un gag magistral. Que rigueu força amics meus.

Eleccions i fórmules màgiques

Si el senyor Mariano Rajoy guanya les eleccions ens explicarà la seva fórmula màgica per a la nostra economia. D’entrada demostra un gran patriotisme com sempre, és a dir, si guanyo, us salvaré la vida pobres espanyolets, però si perdo, espero que es cremeu a l’infern amb tots els “rojos y separatistas”. Es molt típic dels polítics explicar que saben fer una cosa, sense dir mai ni com, ni quan, ni a canvi de que, en aquest cas si que ho ha dit, a canvi de ser president.

Doncs bé, amigues i amics dels blocs, jo també tinc una fórmula màgica per eliminar els problemes econòmics. Si em voteu, encara que és difícil perquè no em presento, també obraré el miracle. Però a demés us estimo tant, estimats compatriotes, que us explicaré la meva fórmula magistral, fins i tot, abans que em voteu, tot sigui per la pàtria.

El primer que faré quan sigui president serà guanyar un sou acollonant i a demés per a tota la vida, tindré cotxe oficial, despeses pagades i casa, tot de franc. Un cop solucionat els meus problemes econòmics, arreglaré els de la meva família i amics. La meva germana infermera serà ministra d’infraestructures i obres públiques, el meu cunyat que treballa en una fàbrica ministre d’indústria i energia, la meva parella que és experta en recursos humans, serà ministra de sanitat i el meu fill de 14 mesos gestionarà l’INCERSO. La clau és col·locar en el ministeri gent que no en tingui ni idea, perquè segons els experts (que tampoc tenen ni idea) els ministres, regidors i demés espessiments no han de saber del tema que s’ocupen. Ara s’ha de col·locar la gent de confiança, és a dir, que siguin amics teus i lògicament tampoc tindran ni idea, però ens muntarem uns sopars a costa dels pressupostos de l’estat espectaculars.

Un cop organitzat el govern s’han de començar amb les mesures de xoc, 4 anys passen despresa i han moltes boques que alimentar i butxaques que omplir. L’ajuntament que hem regali una parcel·la de 100 000 m2 a mi o a la meva família li faig passar l’AVE, qui col·loqui als meus amics en despatxos, li dono una concessió d’autopista, això si, només a Catalunya i així moltes més mesures que òbviament no es poden explicar totes aquí.

En resum dins de 4 anys vosaltres estareu tant fotuts com esteu ara i si no us espavileu jo no us ajudaré pas. Per almenys si jo sóc president no es sentireu defraudats, jo no us enganyaré pas.

Si aconseguiu formar un nou partit polític i que jo sigui cap de llista, i per tant, em presenti a les eleccions, jo continuaré votant en blanc.