Franco ha muerto ..... al Polònia

Conseller, no parlis per mi

Després d’una vaga sempre s’ha de fer balanç i inflar o desinflar la participació segons interessi a cadascú. És tan habitual que jo no em fixo amb les dades que donen de participació. Però no és d’això del que vull parlar. Sinó de les interpretacions que fan uns i altres i sobretot la que ha fet al conseller.

El conseller ha volgut fer seus a aquells professors que no han fet vaga avui, dient que els professors volem dialogar, acabar amb la confrontació i demés bajanades. Sr. Conseller, jo no he fet vaga, però no accepto que parli per mi. No aprofiti per fer la xerrameca amb la que ens té acostumats. Miri si tinc poques ganes de confrontació amb vostè, que tinc una bona ampolla de cava esperant a ser oberta el mateix dia que a vostè el fulminin del seu càrrec. He de reconèixer que en part tinc ganes de que aprovi la LEC. Quan abans s’aprovi abans veurem la inutilitat de la mateixa i la seva incapacitat per dirigir el departament. Espero que almenys no acabi d’enfonsar el sistema educatiu, just quan el meu fill està a punt d’incorporar-s’hi.

El profeta va a classes de pedagogia

Pedagog : Bon dia profeta.
Profeta : Bon dia senyor pedagog.
Pedagog : Ja sap que els professor teniu una formació pèssima i això canviarà gràcies als meus coneixements, estudis, màsters i investigacions universitàries.
Profeta : El que vostè digui senyor pedagog, vostè és el que tot ho sap, encara no que no hagi treballat mai en un institut.
Pedagog : Ara li posaré una sèrie de supòsits i veurem com respon, segons la seva formació i experiència, d’acord? Comencem imaginarem que hi ha un alumne que li posarà a prova. Actuï amb naturalitat.
Alumne : “Profe como te llames, eres un imbécil”
Profeta : Què m’has dit ? A la sala de profes, estàs exclòs.
Pedagog : Molt malament !!! Vostè demostra una nul•la formació pedagògica. Li hauria d’haver dit : “Imbécil” va amb b o v. Entén ? Tornem-ho a provar.
Alumne : “Deja de rallarme. Un día de estos te parto la cara”
Profeta : Com t’atreveixes a amenaçar a un company o a un professor ? Ara mateix anem a direcció a donar part !!!
Pedagog : Quin desastre profeta. Vostè és un desastre. Aprengui : Molt bé alumne. Veig que vas ampliant el vocabulari i millores l’expressió. Anem a introduir el concepte de sinònims. En lloc de trencar-te la cara podries haver dit pegar-te, partir-te la cara o rebentar-te-la. A veure si la propera vegada utilitzes algun sinònim, d’acord?
Alumne : “Déjame en paz y chupame la p...”
Profeta : Ja no sé que dir !!! Necessito pensar !!!
Pedagog : Quin desastre. Amb gent com vostè no m’estranya que el sistema educatiu no funcioni, inútil !!! Aprengui d’una vegada : Veig que t’esforces per comunicar-te amb el teu professor. La veritat és que quan vas arribar al centre només sabies dir “gilipollas” i ara has ampliat el vocabulari. Molt bé, continua així.
Profeta : Però senyor pedagog, no entenc res. Aquest noi m’ha faltat al respecte, no ha tingut un comportament digne i no deixa treballar a la resta de la classe.
Pedagog : Doncs t’has d’anar acostumant, és la pedagogia moderna. A partir d’ara a callar i a fer més cursos de formació que ets una vergonya per a la professió.
Profeta : Sap que li dic, senyor pedagog ? Vagi a pastar fang !!!
Pedagog : Què m’ha dit ? Seguretat !!!! Agafeu a aquest profeta, foteu-li una pallissa i llenceu-lo al carrer. Què s’ha cregut aquest mitja merda, faltar-me al respecte a mi, amb els estudis, i màsters que tinc. Al carrer, aquí no hi ha lloc per a gent com tu.
Nota de l’autor : Les expressions utilitzades pel suposat alumne has estat escoltades per l’autor en boca d’alumnes, és a dir, què son verídiques i viscudes per l’autor en primera persona en el darrer any.

L’article número 100

El 30 de juliol de 2007 faig escriure el meu primer article. He de reconèixer que no vaig veure la llum, ni estava interessat en compartir res amb el món. Simplement estava preparant la meva col·laboració en un llibre d’informàtica on un dels temes eren les xarxes socials.

Però ja veieu, 100 articles com qui no vol la cosa. I a demés m’agrada i he descobert que m’agrada escriure. Se que ho faig molt malament, però també he perdut els complexos. Dic el que penso i el que sento més enllà de ser acceptat o simplement llegit.

Vull agrair a tots els que heu llegit algun dels meus articles, es emocionant veure que et visiten de tant en tant i que fins i tot escriuen unes línies, convertint-se en part del meu bloc, del meu pensament i de la meva vida.

Professors d’importació

Després d’escoltar tants i tants debats, tertúlies i experts en educació, això sí, cap treballa de professors o mestre, m’han convençut que el problema de l’educació som els docents. Ara que ja sabem la veritable raó del desastre només ens queda un solució, actuar !!!

Jo sempre he cregut que s’ha d’aprendre dels millors i ja sabem que aquests estan a Finlàndia. Segons diu el nostre conseller, la clau a Finlàndia són la qualitat dels mestres, encara que jo faré alguna puntualització al respecte :

A Finlàndia només accedeix a la professió un de cada deu aspirants. Això vol dir que hi ha com a mínim deu vegades més persones que volen accedir que places. Però que passa a casa nostre? Què en el moment que afegim una hora més de classe a primària, ja no tenim mestres de reserva per cobrir-ho. I perquè a Finlàndia hi ha tanta gent que vol ser mestre i aquí no? No serà que aquí s’han dedicat a desprestigiar la professió i a degradar-la fins al punt que ser mestre o professor és menys que ser res?

Suposo que no influeixen les diferencies culturals, ni socials, ni els diferents estils de vida. Suposo que podem trobar la mateixa problemàtica familiar o escolar que trobem aquí, les mateixes zones urbanes perifèriques. Per a vostè els factors externs no intervenen o no ho vol reconèixer.

Per tant, senyor Conseller la solució és molt senzilla i ja li avanço que no cal que em faci alt càrrec de l’administració per explicar-li, ja té masses amics, companys de partit i demés ànimes errants que col·locar abans que a mi.

La solució és importar professors de Finlàndia. Si són els millors i vivim en un món globalitzat, perquè no? No importem cambrers, enginyers i multinacionals ? Perquè no importar mestres i professors ?

S’imagina senyor Conseller ? Podríem col·locar-los en les zones amb més problemàtiques socials i amb més fracàs escolar. Segur que en pocs anys aquests alumnes es convertirien en grans intel·lectuals i transformarien aquests guetos en autèntics paradisos. S’aposta un pèsol a que ho aconsegueixen ? Es clar que no, no és tant beneït.

Però hi ha un petit problema senyor Conseller, sí són tant bons i intel·ligents com vostè afirma, i amb raó, voldran tenir un cap com vostè ? Ja sap la resposta, oi ?

Què li passa a la XTEC ?

Estic intentant llegir el correu de la XTEC, és a dir, el de la feina i no es pot accedir. Segurament ha tornat a caure el servidor i per desgràcia s’ha convertit en una cosa habitual. De fet, faig servir diverses adreces de correu electròniques, però sempre és la mateixa la que em dóna problemes.

Per desgràcia, el funcionament de la XTEC reflexa el funcionament del Departament d’Educació, és a dir, uns dirigents incompetents, uns treballadors voluntariosos però sense recursos i un servei deficient.

Us podeu dedicar a fer grans discursos, però els fets i no les paraules demostren la realitat de l’educació. Menys carnets i menys amiguets i més professionals amb recursos.