Abans d’analitzar els efectes de les subvencions, hem de saber que la UE a l’any 2005 dedicava un 44% del seu pressupost a la subvenció de l’agricultura dins la Unió Europea. Aquesta dada ens mostra la seva importància dins el nostre sistema de teòric lliure mercat.
Quan rebem una subvenció, és com si els costos de producció es reduïssin de la forma :
Costos= Costos reals- subvenció
De manera que estic disposat a produir a preus més baixos, desplaçant la corba d’oferta cap a la dreta. Aquest desplaçament també mou el punt d’equilibri que és situa a un punt on la producció augmenta i el preu baixa.
Si ens fixem ens podria semblar que hi ha una incoherència , ja que podríem tenir producció a preu zero. De fet, en alguns casos on la subvenció es prou important, pot sortir rentable produir certa quantitat, encara que no s’obtingui un benefici en el mercat.
Augmentarà o disminuirà la quantitat i el preu del producte al mercat mundial?
Pot augmentar la quantitat de producte en el mercat, baixant el seu preu, com a mínim a l’origen. Una altra qüestió seria la repercussió d’aquesta baixada en el preu final del producte, ja que a vegades aquestes disminucions de preu són absorbides per a un augment en els marges de benefici dels intermediaris.
Què passarà amb els ingressos dels agricultors del Tercer Món? Per què?
Els agricultors del tercer món es troben en una paradoxa molt curiosa. Els països més rics obliguen als pobres a entrar en l’economia de mercat, de manera que entren a competir en el lliure mercat. Per tant tots els estris o maquinaria que intenten comprar tenen uns preus fixats pel mercat, del qual, coneixem els seus mecanismes d’autoregulació.
L’avantatge competitiva que tenen aquests països és el baix cost de la mà d’obra, ja que poden produir productes a un preu molt baix. Però llavors es troben amb la paradoxa. Han de competir en un lliure mercat que fa trampes, ja que ajuda a la producció agrícola dels països més rics i per tant fan una competència deslleial.
Per tant els seus ingressos es veuen amenaçats i per tant no poden sortir del pou de la pobresa on es troben. Però per poder entrar en una economia de mercat han hagut de deixar una agricultura d’autoabastament per una més rendible. Ens podem trobar grans extensions de terreny on es cultivava aliments per a la població, que ara s’utilitza per a cafè. D’aquesta manera, els ingressos poden ser massa baixos i a sobre el que cultiven no els pot alimentar, empitjorant la seva precària situació.
Les subvencions tenen molts cops efectes no esperats. Per exemple en el cas de l’Afganistan es va subvencionar als agricultors per planta de cocaïna arrancada. Això va provocar un record de plantacions de coca, ja que era encara més negoci plantar-ne i després arrencar-la.
Si ens fixem ens podria semblar que hi ha una incoherència , ja que podríem tenir producció a preu zero. De fet, en alguns casos on la subvenció es prou important, pot sortir rentable produir certa quantitat, encara que no s’obtingui un benefici en el mercat.
Augmentarà o disminuirà la quantitat i el preu del producte al mercat mundial?
Pot augmentar la quantitat de producte en el mercat, baixant el seu preu, com a mínim a l’origen. Una altra qüestió seria la repercussió d’aquesta baixada en el preu final del producte, ja que a vegades aquestes disminucions de preu són absorbides per a un augment en els marges de benefici dels intermediaris.
Què passarà amb els ingressos dels agricultors del Tercer Món? Per què?
Els agricultors del tercer món es troben en una paradoxa molt curiosa. Els països més rics obliguen als pobres a entrar en l’economia de mercat, de manera que entren a competir en el lliure mercat. Per tant tots els estris o maquinaria que intenten comprar tenen uns preus fixats pel mercat, del qual, coneixem els seus mecanismes d’autoregulació.
L’avantatge competitiva que tenen aquests països és el baix cost de la mà d’obra, ja que poden produir productes a un preu molt baix. Però llavors es troben amb la paradoxa. Han de competir en un lliure mercat que fa trampes, ja que ajuda a la producció agrícola dels països més rics i per tant fan una competència deslleial.
Per tant els seus ingressos es veuen amenaçats i per tant no poden sortir del pou de la pobresa on es troben. Però per poder entrar en una economia de mercat han hagut de deixar una agricultura d’autoabastament per una més rendible. Ens podem trobar grans extensions de terreny on es cultivava aliments per a la població, que ara s’utilitza per a cafè. D’aquesta manera, els ingressos poden ser massa baixos i a sobre el que cultiven no els pot alimentar, empitjorant la seva precària situació.
Les subvencions tenen molts cops efectes no esperats. Per exemple en el cas de l’Afganistan es va subvencionar als agricultors per planta de cocaïna arrancada. Això va provocar un record de plantacions de coca, ja que era encara més negoci plantar-ne i després arrencar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada