dijous, 24 d’abril del 2008

Quan la mediació es torna perversa

Avui he llegit un article en el diari Avui i per desgràcia no puc dir que m’hagi sorprès, però si que indignat. L’article parla sobre l’assetjament escolar en un centre de Sabadell. Una noia és assetjada per altres fins a límits intolerables i que fa el departament?

Jo, ja m’he resignat que el departament d’ensenyament estigui dirigit per incompetents. És així i possiblement sempre ho serà. No els hi preocupa si les classes mitges i baixes no tenen una formació digne, ja que ells porten els seus fills a altres escoles ( el president a l’escola Alemanya). Per a mi, poden guanyar tots els diner que vulguin per no fer res. Es poden omplir la boca de paraules buides per justificar que no tenen ni idea del que diuen. Es poden envoltar de pedagogs que només han vist una escola per la tele. Però no els hi puc consentir que destrossin la vida d’un adolescent. Jo els veig a diari, se com són, com es diuen, que els espera en el futur, el mal que els pot fer una situació d’aquestes.

Pels pedagogs de despatx, pels dirigents del departament, avui us donaré una classe magistral de mediació. I encara que us sorprengui, no us cobraré, perquè jo, com la majoria dels meus companys som professionals que intentem arreglar tot el que vosaltres espatlleu amb la vostra incompetència.

La mediació pot ser útil per evitar els conflictes. Per exemple, en el pati hi ha un frec a frec entre dos alumnes jugant al futbol o fent un treball dos o més alumnes no es posen d’acord i a vegades pot acabar generant un conflicte. Per tant sistemes de mediació de conflictes poden ser molt útils i així evitar que els problemes degenerin en conflictes.

Però quan el conflicte degenera en violència, agressions, violacions i demés actes extrems i delictius, no val la mediació, ja que actua com una humiliació més sobre la persona agredida. Després de que ha estat agredida, humiliada, se l’obliga a seure en una taula amb les agressores i que reconegui que ella té part de culpa del que ha passat.

Això hem recorda, la famosa sentència de la minifaldilla que vaig sentir quan encara era jovenet. Una noia va ser violada per un home i el jutge, que devia ser un pedagog expert, li va dir a la noia. Escolta tu portaves faldilla curta i devies anar provocant, no? Potser, no va ser culpa teva?

Demano, exigeixo que rodin caps. L’Inspector de zona, el seu cap, el cap del seu cap, fins a eliminar del sistema a tots aquests personatges miserables que han emparat, tolerat i intentat tapar aquest tema. A aquells que li van dir a la pobra noia, que era ella la culpable, la que tenia que canviar d’escola. Els que van dir a la policia que anessin vigilant, per si un dia la trobaven agredida i humiliada de nou al carrer, rentant-se les mans i deixant-la abandonada a la seva sort. Als que han permès, que gentussa com aquesta romangui al centre escolar, per poder exhibir les seves medalles davant la resta dels companys. I que no em vinguin amb la història de l’obligatorietat de tenir aquests personatges de pel·lícula de terror, dins el sistema educatiu. Vull recordar que un dret sempre ve associat a una obligació. Tinc dret d’anar a l’escola i l’obligació d’estudiar.

Si algú de vosaltres, llegiu aquest article, cosa que dubto, quan arribeu a casa, si teniu fills, mireu-los a la cara i penseu que algú els hi pot prendre la innocència, per que en el món hi ha gent com vosaltres.