divendres, 7 de novembre del 2008

Professors d’importació

Després d’escoltar tants i tants debats, tertúlies i experts en educació, això sí, cap treballa de professors o mestre, m’han convençut que el problema de l’educació som els docents. Ara que ja sabem la veritable raó del desastre només ens queda un solució, actuar !!!

Jo sempre he cregut que s’ha d’aprendre dels millors i ja sabem que aquests estan a Finlàndia. Segons diu el nostre conseller, la clau a Finlàndia són la qualitat dels mestres, encara que jo faré alguna puntualització al respecte :

A Finlàndia només accedeix a la professió un de cada deu aspirants. Això vol dir que hi ha com a mínim deu vegades més persones que volen accedir que places. Però que passa a casa nostre? Què en el moment que afegim una hora més de classe a primària, ja no tenim mestres de reserva per cobrir-ho. I perquè a Finlàndia hi ha tanta gent que vol ser mestre i aquí no? No serà que aquí s’han dedicat a desprestigiar la professió i a degradar-la fins al punt que ser mestre o professor és menys que ser res?

Suposo que no influeixen les diferencies culturals, ni socials, ni els diferents estils de vida. Suposo que podem trobar la mateixa problemàtica familiar o escolar que trobem aquí, les mateixes zones urbanes perifèriques. Per a vostè els factors externs no intervenen o no ho vol reconèixer.

Per tant, senyor Conseller la solució és molt senzilla i ja li avanço que no cal que em faci alt càrrec de l’administració per explicar-li, ja té masses amics, companys de partit i demés ànimes errants que col·locar abans que a mi.

La solució és importar professors de Finlàndia. Si són els millors i vivim en un món globalitzat, perquè no? No importem cambrers, enginyers i multinacionals ? Perquè no importar mestres i professors ?

S’imagina senyor Conseller ? Podríem col·locar-los en les zones amb més problemàtiques socials i amb més fracàs escolar. Segur que en pocs anys aquests alumnes es convertirien en grans intel·lectuals i transformarien aquests guetos en autèntics paradisos. S’aposta un pèsol a que ho aconsegueixen ? Es clar que no, no és tant beneït.

Però hi ha un petit problema senyor Conseller, sí són tant bons i intel·ligents com vostè afirma, i amb raó, voldran tenir un cap com vostè ? Ja sap la resposta, oi ?