La perversió de les paraules

Des de fa uns anys s’ha posat de moda anomenar les coses que poden molestar a la societat o que poden sonar malament d’una altra manera, fent, des del meu punt de vista una autèntica perversió de les paraules. Deuen haver molts exemples, però reconec que sóc molt desmemoriat i no les recordo totes, però posaré algun exemple per fer-me entendre.

Jo vaig ser conscient d’aquest fenomen amb els assassinats massius fets per forces militars sobre la població civil. D’un dia per un altre, ja no eren assassinats, ni morts, ni tràgic, eren danys col·laterals. EL primer cop que vaig sentir aquesta paraula vaig pensar que al bombardejar poblacions civils amb avions de guerra, aquests havien patit danys o ratllades als laterals de l’aeronau, però no era així. La paraula esborrava centenars de morts, tragèdies humanes i els horrors de la guerra per una paraula que sona tant bé, que fins i tot es va posar de moda.

Després d’aquest èxit tant rotund, van sortir moltes més. Una que em feia molta gràcia era la de forces de pau. Es podien veure centenars de soldats armats fins les dents, amb tancs, canons i demés eines de destrucció, anomenar-se de pau. Això sí, per dissimular una mica, els hi canviaven el casc i no les bales.

Podríem parlar de les regulacions de llocs de treball, en lloc de dir que et despatxaran o moderació salarial, per dir que no et pujaran el sou, alentiment de l’economia, en lloc de crisi, etc, etc.

Ara està de moda unes altres paraules que porten als polítics i no polítics de cap. Els polítics fan moltes promeses sabent que no les compliran i després han de manegar-se alguna manera de sortir del pas. Un exemple és que no es construirà el 4rt cinturó (que passava pel Vallès), sinó el cinturó del Vallès (que passarà pel Vallès).

I finalment l’embolic dels transvasaments. Ara no vull entrar en si s’han de fer o no, sinó amb la perversió de les paraules. Transvasament no, captació puntual d’aigua sí, com si es tractes d’omplir una garrafa. Les dues paraules no signifiquen treure aigua d’un riu i portar-lo a un altre que no estan connectats de forma natural? I a sobre ens diu, costa 20 milions d’euros, el muntarem per utilitzar-lo 6 mesos i després el desmuntarem. Si fem números, la broma o la falta de previsió, costa més de 3 milions al mes.

Per acabar, crec que els polítics pensen, potser amb raó, que som tant analfabets que ens ho creiem tot i per tant es poden permetre el luxe d’insultar-nos a la cara a través de jocs malabars lingüístics. Potser aquest és el motiu pel qual interessa que el sistema educatiu no funcioni, ja que quan més inculta sigui la població, més senzill és manipular a les masses.