Eleccions 08

Un cop passades les eleccions generals, els partits fan balanç dels resultats i encara que la majoria afirmen alegres que han guanyat, només ho ha fet un, el PSOE.

Abans de fer la meva personal valoració dels resultats vull dir que el senyor ZP em deu 400 €. I espero que aviat compleixi la seva promesa i els posi a la meva disposició.

Vull felicitar a l’equip de màrqueting dels PSOE i PSC per a la magnífica campanya que han preparat. Si ens fixem el PSC ha arrasat a Catalunya sense fer cap proposta, simplement amb la campanya “si tu no vas, ellos vienen”. I ja sabem que a Catalunya qui no és del PP, és antiPP. Curiosament no ha patit cap desgast després del seguit de desastres que han succeït en infraestructures, el Català emprenyat està sobretot espantat (per si torna el PP).

El partit popular ha comés un greu error de càlcul. Va pensar que un missatge catastrofista i anticatalà li donaria vots a la resta d’Espanya, i així ha estat, però no esperava que a Catalunya els votants s’alineessin tots amb el PSC per a fer-los front. Si traíem els resultats de Catalunya, el PP ha guanyat les eleccions per un estret marge de 2 escons. Però a Catalunya, el diferencial entre els dos partits són de 18 escons, massa avantatge per poder-lo recuperar a la resta de l’estat.

Està clar que aquesta bipolarització ha beneficiat als dos grans partits en detriment dels més petits i aquesta disminució de pluralitat és un greu risc que haurem de tractar en un altre article.

La gran derrotada en aquestes eleccions ha estat el PP, que no podrà governar en aquesta legislatura. Podran afirmar, i serà cert, que han augmentat la seva representativitat, però realment el seu objectiu d’aquests darrers anys era guanyar fos com fos.

A Catalunya, la notícia ha estat l’enfonsament literal que ha patit Esquerra. Una primera interpretació podria ser que ha perdut vots a causa del vot útil, i podria ser raonable per una part dels vots perduts però no de tots. I llavors, on està la resta? És el vot que s’ha perdut al pujar l’abstenció? Un vot de càstig? Jo crec que ha estat una barreja de totes 3, encara que la primera ha estat el vot de càstig pel seguidisme que ha fet per obtenir un grapat de càrrecs de més o menys rellevància.

Després de que el senyor Puigcercós hagi abandonat el govern i que Esquerra tingui un congrés al juny, és probable que la metja per a dinamitar el tripartit ja estigui encesa. Una proba ha estat que els dirigents d’esquerra han dit que hi hauria estabilitat (hi pot haver pitjor auguri?).

El gran avantatge dels resultats és que no hi podran haver excuses, ja que el PSOE no estarà condicionat per governar i el PSC haurà de demostrar que és més que una sucursal del PSOE a Catalunya.

Aviat podrem veure si és cert que el PSC defensa els interessos de Catalunya. D’entrada tenim l’elecció del president del congrés dels diputats. Votarà el PSC a favor d’en Bono? Un personatge que està orgullós de tenir un pare falangista, és a dir, d’extrema dreta i com tots sabem molt amic dels catalans (almenys per insultar-los).

Després vindrà el finançament de Catalunya, els paper de Salamanca, les balances fiscals, la RENFE, l’aeroport i el desenvolupament de l’estatut. En resum, en poc temps podrem apreciar la musculatura política del PSC o la cadena de servitud.

Per acabar vull donar la meva opinió personal. Respectant la voluntats dels ciutadans de Catalunya, crec que Catalunya ha perdut dignitat, pes polític i que ens esperen 4 anys durs. Estic convençut que el PSC no donarà la talla i que ens deixarà tirats per a defensar els interessos dels PSOE. Ara bé, també vull recordar que no soc cap endevinaire i que és molt probable i així ho espero, que m’equivoqui.