Avui he llegit unes declaracions del senyor Miguel Fernández Ordóñez, Governador del Banc d’Espanya, en contra de les clàusules de revisió salarial dependents de la inflació. Caldria recordar-li a aquest senyor la diferència entre augment de salari i augment de poder adquisitiu. Aquestes clàusules no estan fetes per millorar el nivell adquisitiu dels treballadors, sinó per intentar, que no s’aconsegueixi mai, mantenir el poder adquisitiu dels mateixos.
Però miri senyor Fernández Ordóñez, jo estic disposat no nomes a congelar-me el sou, sinó a baixar-lo. Però això si, que el que em quedi sigui semblant a alguns col·legues seus i posaré algun exemple :
- L’any 2007, el president i el conseller delegat del BBVA, va reduir els seus ingressos un 48 i 49% respectivament, ja que l’any anterior havien cobrat una prima de 5,2 i 4,4 milions d’euros.
- La Société Générale va reduir el seu al seu president un 62% i es va quedar amb un petit sou de 1,25 milions d’euros.
- El president de Lehman Brothers va guanyar 22,7 milions d’euros.
- Volia posar el seu sou aquí, senyor Fernández, però sembla un secret d’estat i no apareix enlloc. Sembla que supera el milió d’euros i males llengües diuen que potser després tindrà un sou vitalici.
- (font: Expansión.com)
Recordar que el sou mitjà a l’Estat Espanyol és de 1500 euros mensual, molt lluny de les xifres astronòmiques que vostès guanyen.
Estic a favor de la moderació salarial, a partir de sous com els de vostès, però és indignant que vulguin, també en temps de crisis, continuar engrandint les seves fortunes, mentre les famílies treballadores paguen els plats trencats dels seus excessos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada