Una educació de qualitat.

Sabem que s’ha criticat al Departament d’educació (abans anomenat d’ensenyament) pel seu funcionament desastrós o pitjor encara. Per demostrar que a vegades s’ha estat injust amb el departament i que simplement són professionals de l’educació del segle XXIII, és a dir, uns il·luminats avançats al seu temps us presento un clar exemple del que el Conseller Maragall anomena excel·lència educativa.

130 alumnes de P3, P4 i P5 comencen les classes en un Restaurant. Les males llengües diuen que ha estat perquè no s’han acabat les obres del centre a temps (cosa impensable, coneixent el funcionament del Departament), encara que tenir 940 mòdul prefabricats, barracots o signes evidents d’incompetència, digueu-li com vulgueu, demostrin el contrari. De fet ha estat una brillant idea del Departament per acostar la cuina catalana als escolar més petits. El conseller somia en una petita legió de Ferrans Adrià que portin el bon nom de la nostra terra arreu del món. Segons la premsa van estar rumiant de col·locar-los en un casino, cosa que potser hagués estat interessant a nivell pedagògic per aprendre els color i els nombres a través de les butlletes del Bingo. Però podríem acabar tenint una generació de ludòpates formats pel Departament i això no seria bo per la imatge immaculada del Departament.

El més curiós és que el menjar els hi porten de fora, estant en un restaurant, resulta curiós oi? El que no falta és inventiva. Utilitzen armaris per separar les classes virtuals i així crear un ambient acollidor i apte pel ritual sagrat de l’aprenentatge.

Deu ser un espectacle veure nens de 3 anys intentant pixar als lavabos del restaurant. No sabia senyor conseller, que els lavabos dels nens d’aquestes edats estan adaptats a la seva mida? No es preocupi hi ha tantes coses que desconeix que ja no ve d’una.

Els retards de les obres les atribueixen a les pluges. No saben senyors responsables d’ensenyament que acabem de passar un dels períodes amb més sequera de la història recent? No podrien trobar una excusa més típica, com que la culpa és de Madrid ?

El que per desgràcia no és notícia, és el que comenten els pares sobre la voluntat que han posat els professors perquè els coses puguin funcionar de la millor manera possible donades les circumstàncies.

Jo sempre els hi dic a les persones que no estan ficades en aquest món que la definició de professor és la d’aquell professional que te la competència d’intentar d’arreglar el que espatlla el departament amb la seva incompetència.