Arribà un dia el profeta al santuari del coneixement i es va quedar astorat. Part del mur que encerclava el santuari havia cedit i ara només quedaven les cintes que els responsables de seguretat havien posat per a evitar l'accés de persones a les runes del mur. Es cert que el mur feia anys que ensenyava amenaçant grans esquerdes i una inclinació gens tranquil·litzadora. El mur s'havia fet vell i la seva estructura cedia a poc apoc, però de forma inexorable. Quina sort !!, va pensar el profeta un cop passat l'ensurt d'aquesta dantesca imatge, sort que no estaven al costat els centenars de deixebles sortint o entrant del santuari. Les restes del mur que van encara dretes miraven al profeta de forma amenaçadora esperant el moment oportú per a caure amb tota la seva força.
El temps passà i les restes allà es varen quedar com a demostració d'aquest nou concepte anomenat autonomia de centre. L'autonomia de centre ens diu que totes les responsabilitats són del centre, però que aquest no gestiona el més important, que és la capacitat de gestionar tots els diners i totes les accions fetes al centre. És a dir, si el mur cau és responsabilitat del centre, però el centre no el pot reparar.
Ja desesperats vàrem cercar esperançats un senyal del tot poderós i aquest senyal arribà uns mesos mes tard en forma d'inauguració. Al davant es va fer una obra important de l'ajuntament i s'esperaven autoritats molt importants per a la seva inauguració. Quan les autoritats locals van veure l'estat lamentable del mur i el seu risc, van dir que era inadmissible que els ulls d'éssers tan importants i preuats per a la societat poguessin veure aquest espectacle tant desagradable. A corre cuita els fils amagats que ningú veu, però que tothom sap que hi són, es van bellugar i finalment entre el tot poderós que s'encarregà que la resta del mur no caigués i esclafés alguns petits cervells dels nostres deixebles i els fils obscurs vàrem aconseguir tenir un mur, un simple mur que separa la dignitat de la deixadesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada