Segons notícia publicada a L'Avui, el departament d'ensenyament no pot assumir els 60 milions d'euros per aconseguir la gratuïtat dels llibres de text.
Aquest és el mateix departament que ha impulsat una campanya de desprestigi dels professors i que a la vegada ha demostrat amb solvència que no sap sumar. Primer va ser i ja ho vaig comentar amb la sisena hora. Recordeu que després d'anunciar com una fita història la sisena hora, es van adonar que ningú havia calculat quants professors feien falta i quants hi havia de disponibles. Al fer el càlcul va sortir un nombre negatiu i algú devia considerar que el palet a l'esquerra no devia servir per a res (igual que pensen molts dels meus alumnes). Ara toca una operació més complexa. Sumar el cost de tots els llibres de text o si em permeteu multiplicar el total d'alumnes pel cost dels llibres per alumne. Bé com tots sabeu les operacions producte i suma estan relacionades, però com que sóc un profe sense formació no m'atreveixo a explicar-ho.
I ara que ? L'alumne més espavilat, que s'anomena ZP, va fer la promesa, però sabent que el cost ho ha d'assumir les comunitats autònomes i així qualsevol promet, oi? Aquí a Catalunya, després de posar un president lleial als interessos del jefe, és a dir, ZP, es van apuntar a la moguda, sabent que no tindrien diners, però es que queda molt progressista e aquesta Catalunya optimista del bon rotllo.
I quina és la solució genial ? Doncs la de sempre, el mort pels centres i pels profes, inventant la reutilització o socialització. Queda progre vendre que es fa perquè els alumnes prenguin consciència de la importància de compartir i de l'estalvi de recursos, però fals.
I jo els hi dic, nois !! que aquest invent és de ma mare, que ja s'espavilava per aconseguir llibres per a reutilitzar, i així poder-nos comprar diccionaris i d'altre material per a una millor formació.
Els pares s'han apuntat a la història, es clar, gastar diners en la formació dels seus fills és una despesa que no es poden permetre, ja que entre la PSP, la play 3, els mòbils, les teles, les sabatilles de marca, només faltaria tenir despeses supèrflues.
Crec sincerament, que s'ha perdut una oportunitat d'or per a dignificar de nou les escoles i l'ensenyament. Organitzar un sistema de beques on els alumnes que treuen millors notes es beneficien de llibres, roba i fins i tot estades a l'estranger per a aprendre idiomes, seria una manera d'aconseguir ajudar a les famílies i a potenciar aquesta cultura de l'esforç que tant es parla. D'altra banda, unes ajudes a les famílies més desafavorides econòmicament perquè els seus fills tinguin el material necessari per a poder anar a l'escola amb dignitat. I els que queden en mig, l'alumne que pot, però no vol, aquell que desaprofita la inversió que fa la societat perquè pugui tenir una formació de qualitat, aquest que pagui.
Aquest és el mateix departament que ha impulsat una campanya de desprestigi dels professors i que a la vegada ha demostrat amb solvència que no sap sumar. Primer va ser i ja ho vaig comentar amb la sisena hora. Recordeu que després d'anunciar com una fita història la sisena hora, es van adonar que ningú havia calculat quants professors feien falta i quants hi havia de disponibles. Al fer el càlcul va sortir un nombre negatiu i algú devia considerar que el palet a l'esquerra no devia servir per a res (igual que pensen molts dels meus alumnes). Ara toca una operació més complexa. Sumar el cost de tots els llibres de text o si em permeteu multiplicar el total d'alumnes pel cost dels llibres per alumne. Bé com tots sabeu les operacions producte i suma estan relacionades, però com que sóc un profe sense formació no m'atreveixo a explicar-ho.
I ara que ? L'alumne més espavilat, que s'anomena ZP, va fer la promesa, però sabent que el cost ho ha d'assumir les comunitats autònomes i així qualsevol promet, oi? Aquí a Catalunya, després de posar un president lleial als interessos del jefe, és a dir, ZP, es van apuntar a la moguda, sabent que no tindrien diners, però es que queda molt progressista e aquesta Catalunya optimista del bon rotllo.
I quina és la solució genial ? Doncs la de sempre, el mort pels centres i pels profes, inventant la reutilització o socialització. Queda progre vendre que es fa perquè els alumnes prenguin consciència de la importància de compartir i de l'estalvi de recursos, però fals.
I jo els hi dic, nois !! que aquest invent és de ma mare, que ja s'espavilava per aconseguir llibres per a reutilitzar, i així poder-nos comprar diccionaris i d'altre material per a una millor formació.
Els pares s'han apuntat a la història, es clar, gastar diners en la formació dels seus fills és una despesa que no es poden permetre, ja que entre la PSP, la play 3, els mòbils, les teles, les sabatilles de marca, només faltaria tenir despeses supèrflues.
Crec sincerament, que s'ha perdut una oportunitat d'or per a dignificar de nou les escoles i l'ensenyament. Organitzar un sistema de beques on els alumnes que treuen millors notes es beneficien de llibres, roba i fins i tot estades a l'estranger per a aprendre idiomes, seria una manera d'aconseguir ajudar a les famílies i a potenciar aquesta cultura de l'esforç que tant es parla. D'altra banda, unes ajudes a les famílies més desafavorides econòmicament perquè els seus fills tinguin el material necessari per a poder anar a l'escola amb dignitat. I els que queden en mig, l'alumne que pot, però no vol, aquell que desaprofita la inversió que fa la societat perquè pugui tenir una formació de qualitat, aquest que pagui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada