On està la confiança?

Tenim a les persones més importants del planeta cercant la confiança, però aquesta ha desaparegut. No sabem si està amagada en la caixa forta on, ells mateixos, van desar els diners anomenats B.
Potser la clau no és intentar donar confiança, sinó no perdre-la. Fa massa temps que els polítics s’han dedicat a mentir-nos d’una manera descarada, mentre el sistema financer ens escanyava cada cop més.
Pot el sistema financer confiar en ell mateix, quan ells mateixos saben que no són gens de fiar? Podem creure nosaltres a aquells que ens han enganyat o han escanyat la nostra economia domèstica quan ells només feien que presentar comptes de resultats cada cop més espectaculars?
La confiança no és un bitllet que es pot treure de la butxaca. Sinó és com una planta delicada que s’ha de cuidar cada dia, perquè si un dia ets descuides, la perds per sempre. Potser hagués donat confiança el fet que els governs sortissin a l’ajuda de les famílies quan els preus dels habitatges els estaven escanyant.
Afirmar, com s’ha afirma’t, fa poc temps que la nostra economia estava en “La Champions League” i que no hi havia cap mena de crisis, quan començaven a aparèixer les primeres esquerdes de l’edifici financer, tampoc hi ha ajudat.
Però senyors banquers, no patiu, vosaltres sí que podeu tenir confiança. La confiança del que pot canviar les regles de joc quan li convé i convertir el capitalismes en socialisme perquè us tregui les castanyes de foc, per després, tornar al capitalisme salvatge i continuar amb la transferència de riquesa dels que cada cop són més pobres a favor, dels de sempre, dels que cada dia són més rics.
A la resta, us recomano que estigueu preocupats i no els hi doneu la vostra confiança, perquè ens han venut per salvar-los a ells.