És l'hora d'educar el meu fill

Després de 16 anys de docència, ara és l'hora de pesar, no en un alumne, sinó amb el propi fill. Sempre he reflexionat sobre l'educació, sola la seva qualitat i com es pot millorar el sistema. Però ara toca pensar la planificació de l'educació del propi fill i això dóna un plus de motivació a l'hora de plantejar-se les coses i el fet d'actuar com a pare i no com a professor, sense oblidar la meva experiència professional. En aquests darrers anys m'he adonat que gran part de les problemàtiques que tenen els alumnes estan directament relacionats amb el tipus de pares que tenen. Ara tinc l'oportunitat de no cometre els mateixos errors que ells i amb els que sempre he estat molt crític.

Crec que, actualment, el sistema educatiu no compleix amb els estàndards de qualitat exigibles en una societat avançada com la nostra. I per tant, es necessita una implicació encara més decidida dels pares per a una bona educació dels fills.

Nosaltres, després de parlar-ho amb tranquil·litat i pensant que en el proper curs ja començarà la seva escolarització hem decidit algunes qüestions :

• Li hem donat molta importància a l'aprenentatge de llengües. Hem escollit com a idioma matern el Català, mentre que la seva família materna li parlarà en Castellà, per facilitar el domini d'en dues llengües. Ha començat un curs d'anglès presencial per a nens de 2 anys i que jo l'he d'acompanyar. La veritat que m'ha sorprès molt agradablement el sistema utilitzat, ja que és una immersió com la que faríem nosaltres per ensenyar la llengua materna.

• L'any vinent l'inscriurem, si hi ha plaça, a l'escola pública que tenim al costat de casa. Tenim la sort que l'escola és nova i té un entorn social que no està degradat. Aquesta decisió ens facilita enormement l'organització horària familiar, ja que està just davant de casa. També considerem positiu que els seus companys de classe siguin els seus veïns, ja que ajuda a la integració al barri i que es relacioni amb el seu entorn immediat.

• Supervisarem la seva educació sense cometre l'error d'interferir amb la programació i planificació del centre, ja que he d'assumir el paper de pare i no el de professor. Intentarem estimular la seva curiositat per que agafi hàbits d'estudi i s'interessi per les coses.

• Li programaren sortides lúdic culturals per que agafi una base cultural que li permeti obrir la ment a en entorn més ampli.

• Jo l'introduiré en les TIC. De fet ja utilitza l'ordinador per a veure dibuixos animats a través del Youtube i curiosament ella ja relaciona els dibuixos amb l'ordinador i no amb el televisor.

• Dedicar-li temps, enlloc d'omplir-lo d'objectes materials. Ells necessiten temps i no regals.

Aquest és un pla d'intencions i és obvi que s'haurà anar adaptant a les respostes del nen. La primera impressió és que respon correctament a les tres llengües i això és un bon senyal. Sentim el pes de la responsabilitat d'educar-lo i a la vegada és un projecte engrescador i emocionant.