El president de l’associació de promotors i constructors va afirmar, en declaracions als mitjans de comunicació, que prefereix regalar els habitatges als bancs abans que baixar els preus un 30%.
Senyor Chicote, suposo que l’únic que vostè sap d’economia i dels mercats és amagar els bin landen (bitllets de 500€) que hisenda ha perdut de vista. Cal recordar-li que estem en una economia de lliure mercat, tant quan van bé les coses com quan van malament, i per tant, impera la llei de l’oferta i la demanda. És a mateixa llei que vostè esgrimia quan els preus dels pisos d’enfilaven sense aturador.
Vostè no va tenir inconvenient a multiplicar els preus dels pisos, guanyant una quantitat immoral de diners a costa d’empobrir a les classes mitja i baixa, que són els que sostenen el país. Ara ja no hi ha demanda (en part per culpa seva) i vostè ha d’acceptar les regles del joc. Ara li toca patir una miqueta a vostè, no és queixi tant.
Com van les coses actualment, jo no jugaria a amenaçar als bancs, aprofitant els seus problemes de liquiditat, ja que ells tenen els mateixos escrúpols que vostè, és a dir, cap.
No li desitjo cap mal, senyor Chicote, nosaltres no som com vostè. Però sí que reconec que a sovint somio en veure’l un dia com a un mileurista més, anant a comprar un habitatge de 40 m2 a un preu inassolibles i que el representant de la immobiliària, es rigui de vostè pel fet de ser tan pobre, mentre ell fa ostentació de tota mena de luxes i li digui que prefereix regalar-lo, abans de deixar-li a un preu raonable, perquè la seva família tingui un sostre per viure.
Senyor Chicote, suposo que l’únic que vostè sap d’economia i dels mercats és amagar els bin landen (bitllets de 500€) que hisenda ha perdut de vista. Cal recordar-li que estem en una economia de lliure mercat, tant quan van bé les coses com quan van malament, i per tant, impera la llei de l’oferta i la demanda. És a mateixa llei que vostè esgrimia quan els preus dels pisos d’enfilaven sense aturador.
Vostè no va tenir inconvenient a multiplicar els preus dels pisos, guanyant una quantitat immoral de diners a costa d’empobrir a les classes mitja i baixa, que són els que sostenen el país. Ara ja no hi ha demanda (en part per culpa seva) i vostè ha d’acceptar les regles del joc. Ara li toca patir una miqueta a vostè, no és queixi tant.
Com van les coses actualment, jo no jugaria a amenaçar als bancs, aprofitant els seus problemes de liquiditat, ja que ells tenen els mateixos escrúpols que vostè, és a dir, cap.
No li desitjo cap mal, senyor Chicote, nosaltres no som com vostè. Però sí que reconec que a sovint somio en veure’l un dia com a un mileurista més, anant a comprar un habitatge de 40 m2 a un preu inassolibles i que el representant de la immobiliària, es rigui de vostè pel fet de ser tan pobre, mentre ell fa ostentació de tota mena de luxes i li digui que prefereix regalar-lo, abans de deixar-li a un preu raonable, perquè la seva família tingui un sostre per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada