dilluns, 4 de febrer del 2008

Zapatero 5000, Chacón 6135

No cal recordar tots els problemes que ha patit rodalies en els darrers mesos. L'arrivada del TGV no només ha causat problemes a rodalies, sinó que ha posat al descobert la manca d'inversió dels darrers anys en aquesta infraestructura vital per a Catalunya.
I quina és la millor solució als problemes de rodalies que pateix Catalunya ? Doncs invertir 5000 milions d'euros a Madrid. Doncs incomprensiblement aquesta mesura de xoc no ha agradat gaire a la societat catalana. Per contrarestar aquest malestar, la Chacón assegura que invertirà 6100 milions en rodalies a Catalunya. Però hi ha una petita diferencia i no és de diners. Els 5000 milions els ha promès en ZP, és a dir, el que mana i els 6100 milions la noieta de la Catalunya optimista.
Per mi, la Carme Chacón va perdre tota la seva credibilitat acceptant un càrrec de ministra quan nomes quedaven 8 mesos per acabar la legislatura, és a dir, van fer servir el ministeri per llançar al mercat un nou producte, de marca, Catalunya optimista.
La Carme afegeix al pot 4900 milions més per al TGV. A veure, Sra. Chacón, si el TGV tenia que arribar a Barcelona el 2004 i a la frontera el 2008, aquests diners deuen ser els mateixos que van rodant des de principis del 2000. Ensenyo els diners pel TGV, però com l'obra s'endarrereix els torno a desar fins el proper any i així successivament.
Fa pocs dies deien que el pla d'infraestructures per a Catalunya, era un document general que marcava les directrius i les prioritats en aquesta matèria en els propers anys. 3 dies després ja saben la quantitat de diners que necessiten per el tren, però sense especificar que es farà amb ells, és a dir, res de res. En canvi ZP ha dit que farà a Madrid 150 km més de vies i 20 estacions noves.
Ara entenc això de la Catalunya optimista. La Carme Chacón és optimista vers Catalunya des de Madrid, amb la T4, 150 km més de vies i moltes més infrastructures.

Com sempre el programa de TV3, Polònia, reflecteix d'una manera magistral aquesta presa de pèl constant que patim els catalans i que en part es culpa nostre, però ja es tema d'un altre article.