El cost de la tornada a l’escola

Avui he sentit a la radio que el cost de la tornada a l’escola és aproximadament de 500 € per alumne. Com a professor de secundària sempre m’interessa tots els temes referents a la meva professió. Els comentaris que es fan sobre la notícia són del tipus: és que és un cop dur per a les economies familiars i s’acaben concentrant en el cost dels llibres de text.

D’entrada no estic d’acord que els diners que es gasten en educació siguin un cost, sinó una inversió de futur. Si l’objectiu és l’educació dels teus fills i que el dia de demà tinguin prou formació per poder desenvolupar la carrera professional que ells desitgin, tampoc em semblen tants diners. Si ho comparem amb altres despeses familiar, la d’educació segur que és de les més baixes. Posem alguns exemples i fem números :

1. El cotxe : Una família que compri un cotxe d’uns 15000 € i que els hi duri 10 anys, li sortirà a 1500 € de cost anual d’amortització. Si afegim 300 € d’assegurança i uns altres 300 de manteniment, sense contar el cost de la benzina, i fem la suma surt una despesa anual de 2100 € ( 4 cops més que en educació). Si el cotxe és de 25000 € serien de 3100€ (6 cops més). Algú podrà dir que el cotxe és necessari i potser tingui raó, però l’educció és fonamental.

2. La majoria dels alumnes de secundària tenen mòbil i no qualsevol. Si els preguntes una mica més, molts tenen consoles, televisor, vídeo, etc. etc i vesteixen roba i sabatilles de marca. Una anècdota que em va passar el curs passat és que un alumne no em va portar un disquet (valorat en 30 cèntims) durant tot els curs, però si portava la PSP (200 €).

El problema no radica en els dines que costa la tornada a l’escola, sinó la prioritat que donem a l’educació dels nostres fills. Moltes famílies no pensen en l’escola com el lloc on els seus fills aprenen i es preparen pel futur, sinó del lloc on els deixo aparcats per a poder anar a treballar. Se que hi ha famílies que per la seva situació econòmica precària no poden afrontar aquesta despesa, però són molt poques i per aquestes situacions extremes s’ha d’articular un bon sistema de beques que ajudin a les famílies més humils i als alumnes que treguin millors notes, que sempre són els grans oblidats del sistema educatiu.