diumenge, 26 d’agost del 2007

Els quatre fantàstics

Avui ha començat la lliga de futbol i tocava estar pendent dels resultats d’aquesta primera jornada. El Barça amb els quatre fantàstics jugava contra un equip de simples éssers humans, anomenat Santander. Algú pot pensar que aquests semidéus no han de jugar contra simples futbolistes, però la vida és així d’injusta. El resultat no podia ser un altre que una victòria contundent del Barça, proporcional al pressupost, sous i quantitat d’éssers divins o també anomenats ídols de masses, dream teams, galàctics (copiat d’un altre equip fracassat), etc. Doncs no, només han empatat i gràcies que els altres jugaven amb un jugador menys.

Potser és hora de parar a reflexionar sobre el que passa a sovint amb aquesta mena de jugadors. Jo no seré qui critiqui a aquests jugadors, que a demés juguen molt bé al futbol, sinó als qui els converteixen en el que no són, jugadors d’una altra galàxia. Estem veien com equips paguen o volen pagar quantitats desorbitades per a jugadors com si vinguessin amb una vareta màgica, a l’estil Harry Potter, a solucionar tots els problemes i guanyar títols abans, fins i tot, de jugar-los. Exemples com els de Dani Alves per qui demanen 37 milions d’Euros o Kakà que en demanen 100 són exemples d’aquesta bogeria col·lectiva. Aquests diner són només perquè vinguin a jugar als nostres equip, però encara falta pagar-li un sou, que superaran fàcilment els 6 milions d’Euros nets per temporada. Ens hem parat a pensar quants diners són ? Doncs jo crec que són moltíssims, almenys, si els comparo amb el meu sou, que ara em sembla encara molt més ridícul.

Però quan arriba l’hora de la veritat, és quan ens despertem del somni i veiem amb tristesa que els jugadors fantàstics, són simplement jugadors de futbol molt bons, això sí. No sé si el Barça guanyarà títols o no, però si els guanya serà gràcies a tota la plantilla complerta i no només a aquests jugadors mediàtics. També crec que el Barça és un equip superior a la majoria d’equips, no només de la lliga, sinó d’Europa si juga al màxim de les seves possibilitats i amb humilitat. Ara bé, jugant al 90 % és senzillament un equip més.