La campanya electoral

Mai m’han agradat les campanyes electorals, ho he de confessar i cada cop se’m fa més difícil suportar-les i crec que no sóc l’únic. Si tenim en compte que les campanyes oficials duren quinze dies, jo em faig la següents preguntes : Si 15 dies abans encara no has decidit el teu vot, quan has tingut molts mesos, per a no dir alguns anys per anar seguint la política, les accions de cadascun dels candidats i de fer-te una idea acurada de la situació política, ho faràs en tant poc temps? Què esperes que et diguin 15 dies abans ? el que pensen? El que els interessa?

El que trobo intolerable és que les campanyes, encobertes, durin sempre i no s’acabin mai. És com si anéssim cada dia a treballar i ens passéssim part de les hores de feina, buscant feina per quan s’acabi el nostre contracte. Un cop han ocupat el seus càrrecs després d’unes eleccions, tenen l’obligació de dedicar-se a treballar, sobretot si tenen la intenció de complir totes les promeses que han fet, fins a 15 dies abans de les properes eleccions. A canvi i a contracor, els hi donem aquest temps, perquè ens puguin explicar el que han fet ( per si no ho hem vist), el que pensen (per si no els hem escoltat), el que volen fer en un futur o senzillament prendre’ns el pèl com fan sempre.

S’han acostumat a que les seves promeses electorals, es facin a partir d’estudis de mercat, com si es tractessin de productes de consum i no del que realment pensen que poden fer. La idea és dir el que volem sentir i no si ho podran realitzar. Un cop han aconseguit el nostre vot i el seu despatx, automàticament tot el discurs que han anat fet, es comença a matissar, fins que es dilueix com el sucre a l’aigua. Hauríem d’exigir que en lloc de promeses signessin un contracte comprometent-se a realitzar tot allò que diuen, amb clàusules de penalització, en cas de no fer-ho.

Avui dia, la majoria dels partits polítics diuen estar a favor de la preservació del medi ambient , però a l’hora de les eleccions tots empaperen el país sense tenir cura del malbaratament i perjudici que això suposa, encara que per compensar imprimeixen en els papers que són molt ecologistes. Jo particularment, busco un partit que no pengi papers, que no faci grans escenificacions, ni grans promeses, i que no necessiti diners del gran capital o de subvencions, per a finançar les campanyes, que després actuaran com a limitadors de les seves llibertats, fins a convertir-los en simples marionetes. Ja ho sé, busco una quimera, encara que de moment, fins que no el trobi, aquest partit s’anomena vot en blanc.

Per acabar, dir que trobo molt injust que els partits que no tenen representació, no puguin gaudir d’espais públics per donar-se a conèixer. Ja sé que seria molt complicat, ja que se’n poden arribar a presentar molts, però continua sent poc democràtic, des de el meu punt de vista, ja que perpetua a uns partits polítics i en deixa a fora a d’altres, dona veu a uns i no deixen parlar a d’altres.