Per Nadal, peatges

L’altre dia vaig escoltar unes declaracions del conseller Nadal a la radio que anunciava la construcció de noves infraestructures, encara que algunes serien de peatge. Segons el conseller, els peatges serveixen per a persuadir de l’ús del cotxe i potenciar l’ús col·lectiu dels mateixos.

Segons aquestes declaracions dedueixo que Aucat, Abertis i companyia no són empreses amb ànim de lucre sinó autèntiques ONG. Com a proba de la meva afirmació, el conseller Nadal, avui mateix, ha afirmat que cada any les concessionàries d’autopistes reben 40 milions d’euros com a subvenció. Resulta que els peatges serveixen per a què no agafem tant el cotxe i si ho fem, ho fem en grup per a potenciar les relacions socials entre els diferents habitants. De la mateixa manera, quan ens tenen hores fent cua, no es per poder tenir quantiosos beneficis econòmics a costa de les nostres butxaques, sinó que ho fan per a què puguem apreciar millor la fantàstica via que han construït, les línies perfectament pintades, els elements reflectors alineats, els cargols que subjecten les barreres de protecció i les magnífiques senyalitzacions que adornen aquesta autèntica obra benèfica. Per aquest motiu em sembla molt injust les crítiques que reben aquestes autèntiques empreses benefactores socials i vull retreure a aquelles organitzacions obsessionades per eliminar els peatges i amb elles, tots els avantatges socials que ens reporten.

Tot i així darrera d’aquestes declaracions hi han alguns aspectes que em semblen, si més no, curioses. La primera d’elles, es realitzar vies d’alta capacitat, com són les autopistes, perquè la gent no hi circuli o ho facin de forma col·lectiva. A l’Amèrica del Sud, ells anomenen “el colectivo” a l’autobús. Si l’objectiu és que la gent viatgi de forma col·lectiva, segurament hi ha solucions molt millors que fer una autopista. Reservar carrils per a autobusos, línies de ferrocarril, tramvies, etc. La segona és l’obsessió dels polítics per tractar-nos com a tontos analfabets. No tinc cap mena de dubte que no tenim el seu coeficient d’intel·ligència, ni la seva formació i que ells són on són, per les seves capacitats i no per altra mena d’influències, com posseir el carnet d’un partit polític, ser conegut, parent o amic d’ algú amb influència, però tampoc ens mereixem que ens menyspreïn d’aquesta manera.