Obrint barreres

Aquest dissabte s’ha produït un fenomen extraordinari : Les barreres del peatge de Tarragona i el Vendrell s’han obert, per a deixar passar els cotxes que pacientment feien cua ( 70 km i perquè no n’hi havia més de quilòmetres) per superar aquest costós obstacle. De fet, sembla ser, que és el primer cop a la història que succeeix una cosa com aquesta. L’explicació donada per entesos en la matèria és que ha estat un autèntic miracle, obra de poders divins. Aquesta teoria no és una idea esbojarrada, ja que mai s’han obert les barreres, a no ser que fessis el corresponent donatiu, encara que fa molts anys que la gent es mor de fàstic esperant a superar el peatge. Tot i així, jo tinc una teoria no menys sorprenent. La veritat és que encara no he reunit totes les proves per a demostrar la meva tesis, però us faré un avançament en primícia. Crec que Catalunya té un nou servei d’intel·ligència a l’alçada dels països capdavanters de món i només superat pels serveis d’intel·ligència nord-americans. Encara que s’ha mantingut en secret, ja fa uns anys que treballa a l’ombra. De fet, durant uns anys en aquest país, ja hi va haver un govern a l’ombra, perquè no un servei d’intel·ligència?

Després de disposar d’uns mitjans humans i tècnics extraordinaris i reunint els cervells més privilegiats del planeta, han pogut descobrir finalment l’enigma sobre els embussos de trànsit a Catalunya. La pregunta que calia respondre era, qui posa pals a les rodes dels cotxes, perquè no puguin circular sense retencions? La resposta ha estat sorprenent : No son pals, sinó barreres.

Haver de pagar peatges em sembla impresentable, però ja en parlaré en un altre moment, però pagar per fer cua, és inadmissible. Suposo que a l’autopista es paga per a obtenir un servei, encara que no està definit enlloc. Però com a mínim s’ha de poder circular, oi? Quan aquest servei no es dóna, ja que fer molts quilòmetres de cua no és circular, no s’hauria de pagar. A demés, hauria d’existir una norma que regulés aquest servei i podria establir que en cas de més d’un quilòmetre de cua, automàticament s’obrís el peatge. Ja veuríeu com en poc temps s’eixampla el peatge de Tarragona.

Tot i així no ens fem il·lusions. Ja han dit que això és un cas excepcional i que no es tornarà a repetir. Excepcional? Recomano als responsables de transit que netegin les òptiques de les càmeres de vídeo col·locades per controlar el transit, perquè cues quilomètriques totes les setmanes, o no? Sembla ser, segons afirmen psicòlegs de prestigi, que si ens trobéssim a sovint les barreres obertes, podríem perdre la nostra identitat com a catalans i pensar-nos que som ciutadans d’altres comunitats (cosa que en el cas que ens ocupa, seria molt millor).

No puc acabar aquest article sense enviar una salutació des de aquí a l’últim conductor que va pagar el peatge abans de que obrissin les barreres. Després d’aguantar tants i tants quilòmetres de caravana, el sol, la calor, per, finalment poder dipositar els diners que li donen la llibertat i veure al davant seu l’autopista mig buida ( ja que tothom està fent cua al darrere) i les il·lusions recobrades. Mira pels retrovisors i veu que les barreres no es tanquen i que els cotxes passen un darrere l’altre com a les processons de setmana santa.