Conseller Maragall en 59 segons

Sabem que avui està convocada una vaga de professors i estudiants i per aquest motiu dimarts va participar en el programa 59 segons el conseller d’ensenyament, perdó, educació Ernest Maragall.

Abans de tot he de dir que segueixo sempre que puc aquest programa i que el trobo molt interessant, encara que crec que aquest dimarts no va estar massa encertat.

Aquest dimarts es parlava d’ensenyament i educació. Recordem que segons les estadístiques estem a la cau d’Europa i de la majoria de països del primer món. Per tant, hi havia molt que parlar sobre el tema. Però la sorpresa és que els participants només es van dedicar ahir a comentar que no entenien el perquè de la vaga i fins i tot la Garcia Melero es va atrevir a dir que els professors no sabíem fer una lectura comprensiva. Bé, en part és normal, l’ensenyament és com el futbol, tothom en parla, tothom opina i la majoria d’ells no en tenen ni idea.

Jo no sé gaires coses de pràcticament res, però als meus 38 anys llargs i precisament aquest mes fa 15 anys que em dedico a aquesta professió i per tant, d’aquest tema en puc parlar, per què sóc un professor de trinxera.

Sobre la privatització de la direcció dels centres. Però si només diu que el podran gestionar els ajuntaments !!!, diuen tots alegrement. Doncs sí, com les llars d’infants dels ajuntaments que són de titularitat pública, però qui les gestiona ? Empreses privades, molt bé !!!!!

Es que els professors són immobilistes. Mireu totes les reformes, reformes de les reformes, contrareformes i més reformes han acabat repercutint amb la nostra tasca diària i els centres s’aguanten amb un nivell acceptable gràcies a que hem tapat totes les vies d’aigua que s’han generat amb tanta llei. A vegades em sento com si estigues dins el titànic traient l’aigua amb una cullereta de cafè. Senyor Conseller, el que ens passa és que no confiem en vostè i no ens en refiem. Vingui, el convido a passar 3 mesos amb mi, a la trinxera, veurà allò que s’anomena alumnes, però que vostè no ha vist en viu i en directe, el que són els equipaments i fins i tot li prometo que faré autocrítica, un concepte que vostè també desconeix.

Encara recordo que posar notes era un pecat. Aquests professor funcionaris que només volen viure sense pencar, ni innovar, res de notes antiquats !!!. I ara ? S’ha de torna a posar notes perquè aquests professor funcionaris que només volen viure sense pencar, ni innovar, no volen posar notes, a posar-les antiquats !!!! En que quedem ? Sempre depenem del pedagog de guàrdia.

El conseller viatger. El conseller, el germà de... com a mi m’agrada anomenar-lo, no en té ni idea d’ensenyament, ho podeu veure en el seu currículum. Com no en té ni idea, és dedica a viatjar i a mirar altres sistemes educatius com un nen veu la botiga de gelats. Va a Finlàndia, un país idèntic al nostre, oi?, i continua el seu viatge i de cadascun treu una idea, esperem que un dia no viatgi a Guantánamo per agafar idees pels nou vinguts.

Els problemes de l’ensenyament. Com que sabem, perquè els estudis parlen per ells mateixos, que el sistema no dóna uns resultats òptims, en lloc d’agafar el toro per les banyes i prendre mesures de xoc per a les aules i els alumnes, fan el que fan sempre, es dediquen a fer canvis en la gestió. No és la primera vegada, quan tenen un problema canvien el nom de les coses, per exemple, de Departament d’Ensenyament a Departament d’Educació. Quin nom més bonic, però ha canviat alguna cosa més ? doncs no.

Podria donar moltes dades, però donaré una que crec que es prou significativa. Quan vaig deixar el càrrec de coordinador d’informàtica del meu centre després de 9 anys, cansat de la vostra incompetència, la meitat dels 102 ordinadors que teníem eren pagats pels pares i amb diners estalviats pel centre i l’altra meitat eren de dotació del departament. Què faríem sense els pares ? El ridícul.

Per acabar, per avui, dir que jo no faré vaga, no perquè no cregui amb ella, sinó perquè gràcies a vostè i els seus antecessors, que han fet possible que actualment ocupem el lloc que ocupem en el rànquing, heu aconseguit una fita que era quasi impossible, desorientar-me, desmotivar-me i deixar de creure en una feia que, per a mi, va arribar a ser apassionant.