Els 40 principals de les escoles

Com que avui és dia de vaga, a tots els mitjans de comunicació se’n parlava i es debatia sobre la qüestió.

Alguns mestres, professors i mares els preocupa la idea de que es pugui fer una classificació de l’escoles segons la seva qualitat o resultats.

En un dels correus que ha rebut Catalunya Radio, en el programa d’Antoni Bassas, un professor de la concertada ha dit que en el fons els professors de la pública només defensaven els seus privilegis i que eren uns immobilistes.

Bé, senyor professor de l’escola concertada, de privilegiat res de res. Jo he aprovat dues oposicions, la primera al cos de professors d’FP i la segona de professors de secundària de l’especialitat de Tecnologia. En les dues oposicions presentar-se era lliure i per tant vostè també es podia haver presentat.

En la primera oposició, jo era un noiet de 24 anys amb les neurones a ple rendiment i vaig aconseguir la millor nota del meu tribunal i després de contar punts (que jo no en tenia quasi) vaig quedar el 7 de 20 places.

En la segona oposició, amb l’experiència de molts anys i també en una convocatòria lliure, vaig plantejar una oposició molt més tàctica degut a que només em quedava una neurona sana i després de presentar-me a la tancada al mig de la taula classificatòria vaig obtenir la nota més alta a la tancada i a demés vaig poder afegir un bon nombre de punts adquirits amb els anys.

Li dic això, senyor professor de la concertada, per que vostè també té els mateixos privilegis que jo, més el de treballar sempre en el mateix centre, mentre que en la pública ja sabem que costa aconseguir un lloc fix i menys el de ser una feina segura al 100%.

Si sóc tant privilegiat presentis a competir amb nosaltres i no s’amagui darrera la seguretat d’un contracte laboral obtingut sense demostrar la seva vàlua, ni competir amb nosaltres i potser, si s’ho rumia una mica, l’immobilista és vostè.

Ja se que a l’escola pública no hi cabem tots, per això només estem els millors. Tot i així, a diferència de vostè jo no depreciaré la seva tasca docent perquè sé que com nosaltres, cada dia realitza la tasca més important que existeix, preparar als joves d’aquest país perquè tinguin un futur ple d’oportunitats.

Parlant de classificar escoles i com que reconec que soc una mica egocèntric us explicaré una anècdota i us llençaré un repte divertit. El primer any que vaig presentar alumnes a la selectivitat de Tecnologia industrial, 5 en concret, varen obtenir una nota mitjana de 8,64 quan a Catalunya va ser d’un 6,5 i un alumne va aconseguir una nota de 9,5. Jo estava satisfet, sobretot per la feina dels nois que va ser important. Als pocs dies una notícia al diari deia que l’escola privada obtenia una dècima més que la pública en les notes de selectivitat.

Jo emprenyat per aquest rànquing vaig enviar un correu al DURSI demanant les notes de la selectivitat de tots els centres de Catalunya per comprovar que fos cert. Als pocs dies em vàrem trucar dient que aquesta informació no es podia donar perquè no volien fer rànquings d’escoles. Com que no !!! si ja en feu entre pública i privada. No van saber que contestar.

Si contem que l’escola pública absorbeix els nou vinguts, els alumnes del barris més deprimits, i els que tenen necessitats educatives especials, crec que només ens treguin un dècima, si aquesta informació es verídica, demostra que l’escola pública es capaç de tractar la diversitat, integrar als alumnes i preparar a la resta per competir en el món actual, molt millor que la privada.

I ara toca el repte. Em comprometo, a aquell que em demostri amb papers oficials que els seus alumnes han tret millor nota mitjana o individual que els meus en una prova de selectivitat de Tecnologia Industrial, publicar el nom del centre i felicitar-lo públicament, per començar a dissenyar aquest rànquing d’excel·lència educativa.

També recordo als pares que cada centre públic, concertat o privat té els resultats de les PAAU i la comparativa amb la mitjana de Catalunya. Quan visiteu centres on poder matricular els vostres fills, pot ser una dada objectiva molt interessant a tenir en compte per decidir on matricular-lo, més enllà de que si la paret es blava o el director o directora és molt guapo/a o simpàtic/a.