Consum conspicu i consum postmodern

Avui us parlaré de dos conceptes que he estudiat en la matèria psicologia del consum i que considero interessants. A part d'ampliar coneixements que sempre és bo, estudiar aquests conceptes m'ajuda a reflexionar sobre el consum en general i el meu en particular. El meu consum és voluntari ? induït ?

Podem definir com a consum conspicu al consum que té com a finalitat l’ostentació i reflectir en el producte o servei adquirit el potencial econòmic personal. Tots sabem que un objecte té un ús pràctic pel qual ha estat dissenyat des del punt de vista tècnic. Un cotxe és un giny que serveix per desplaçar-nos d’un lloc a un altre sense cap esforç físic.

Comprar un Ferrari, que té unes prestacions semblants a un cotxe de fórmula 1, per a circular per a carreteres on no pots superar els 120 Km/h sembla un contrasentit. Però tots sabem que un Ferrari té un preu superior als 200 000 € i això significa que la persona que condueix aquest vehicle té un potencial econòmic molt important. El seu propietari no cerca la utilitat del producte (són vehicles molt inapropiats per a circular per a vies que no siguin circuits de competició) sinó simplement la ostentació). El mateix passa amb el personatge que viatge des de New York només per a poder sopar al restaurant El Bulli. Si mirem el cost del viatge, la distància i el temps que es triga per a recorre 8 000 km veiem que des de el punt de vista de sopar no aguantaria un procés de decisió de compra com el que hem estat estudiant, ja que veuríem que els costos per a adquirir aquest servei supera en molt els beneficis de sopar en aquest restaurant en concret, a no ser que afegim el valor de poder fer ostentació de poder permetre’s fer 16 000 km (anada i tornada) per sopar.

Lògicament els exemples que he posat són molt extrems i no cal comprar-se un Ferrari per fer aquesta mena de compres, sinó que poden ser joies i objectes de més o menys valor, però que tinguin en comú que quedi clar el cost elevat del producte i en puguem fer ostentació.

Podem definir consum postmodern al consum addictiu propi de les societats més avançades i anomenades societats de consum. En aquestes societats el consum forma part central de la vida social, on l’objectiu no és consumir productes o serveis necessaris, sinó el consum pel consum. Aquesta mena de comportament es pot tornar patològic i derivar en accions de compra compulsives, molt additives i perjudicials. S’ha de diferenciar la compra impulsiva, que fa referència a comprar productes o serveis que no estaven planificats, però sense entrar en un comportament addictiu o patològic.

L’exemple més clar és que les grans superfícies comercials s’han convertit en centres d’oci, on les persones que hi acudeixen barregen els conceptes d’oci i de consum. El temps d’oci es converteix en anar de compres, encara que aquestes siguin objectes de petit cost (una revista, un disc, un llibre, etc) Aquest tipus de consum és potenciat pel màrqueting que potencia al consum intensiu de productes. Veiem que surten versions d’un mateix producte que inciten a escurçar la vida útil del nostre per adquirir un de nou amb aquestes noves prestacions (càmeres de fotografia amb més Mega píxels, telèfons mòbils amb més prestacions, etc).

Si us ha agradat, us posaré deures per fer. Ara reflexiona sobre el consum que fas i intenta relacionar-ho amb el que has llegit. Ja veuràs que et resultarà interessant.