El profeta pujà a l’estrada i s’acostà a qui el volien escoltar. Germans, va dir amb veu clara i serena. Tots sabeu que en els últims anys han parlat molt de nosaltres i s’han fet grans canvis. Hem passat de dir-nos ensenyament a educació, hem passat de parlar de continguts, a parlar d’objectius terminals, després de competències bàsiques i ara estrenem noves competències bàsiques.
Se que algú de vosaltres pensarà que aquests canvis no han servit de res, però jo us he de dir que no és així, ha servit de molt. Gràcies a aquests canvis, ens hem adonat que el nostre estimat departament es preocupa més de les etiquetes i els rètols, que dels problemes reals que tenen els nostres deixebles.
Per avui germans no he vingut a parlar d’això, sinó de la veritable raó de ser. Nosaltres, els autèntics profetes, els que ens dediquem a l’ensenyament públic, no estem aquí ni per ensenyar, ni per educar, ni per preocupar-nos de les competències bàsiques, ja que per aconseguir aquests objectius ja hi han d’altres opcions.
La nostra missió es garantir el dret constitucional de la igualtat d’oportunitats. Tots sabem que no és el mateix néixer a la part alta de Barcelona, que en un barri obrer. A priori, els primers tenen més possibilitats per arribar a complir els seus objectius i tenir un futur ple d’oportunitats. Ells poden venir a nosaltres, però també tenen altres opcions a escollir per, d’aquesta manera, mantenir-se dins un cercle social tancat i exclusiu. Els menys afavorits només ens tenen a nosaltres i la nostra obligació és aconseguir cada dia el miracle de la igualtat.
Per tant, germans, no hem de permetre que aquest lloable objectiu es perdi entre passadissos i despatxos, on els responsables d’aquest servei públic estratègic, ni tant sols, utilitzen aquest servei per als seus fills, ja que volen pertànyer al cercle exclusiu i per tant barrar el pas als nostres deixebles.
Germans no deixem que converteixin els nostres santuaris del saber en centres de beneficència, sinó en espais on es permeti el tractament de la diversitat social pels dos extrems, ajudant al desvalgut a fer-se un camí i a la vegada potenciar al màxim les capacitats dels nostres deixebles més avantatjats que hauran de competir amb l’elit social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada