És l’hora de la independència

Kosovo ja ha declarat la independència i ara comença l’etapa del reconeixement d’aquesta nova realitat per part de la resta de països d’Europa i del món.
Un cop donat aquest pas, molts països estan mirant dins les seves fronteres amb la suor freda al front. Tenim dins les nostres fronteres un nou Kosovo? Tothom diu que Kosovo és una excepció i que no es comparable amb d’altres realitats com la Catalana i la Basca, i segurament tenen raó, però a la vegada es nota un cert nerviosisme a l’ambient. D’aquest cas, però, es poden treure o jo almenys trec algunes conclusions :
- Aquí no s’han de comparar realitats, sinó drets. El dret d’autodeterminació, ha de ser un dret universal i irrenunciable per a qualsevol poble. Aquest, de forma sobirana, decidirà si vol o no exercir-la i la resta de pobles i països hauran d’acceptar la seva voluntat.
- S’ha d’arribar a la situació que s’ha arribat als balcans, que la gent pateixi com ha patit i obrir cicatrius tant grans, perquè finalment, se li reconeguin uns drets a Kosovo ?
- Si avui tenim un Kosovo independent, possiblement es degut, no a la seva voluntat d’autodeterminació, sinó com a conseqüència d’aquells que van voler sotmetre i no integrar les diferents realitats del país. Aquell que va voler fer, costés el que costés, “una, grande y libre” ha aconseguit l’efecte contrari.
- Actualment és absurda l’amenaça de junts per la força, com passa a l’Estat Espanyol, sinó que s’ha d’arribar a un equilibri on tots se sentin còmodes amb la realitat que viuen. El concepte “tots guanyem” serà la clau.
- El futur d’Europa ha de ser una dissolució dels estats, per integrar-nos tots junts, en l’Europa de les regions, com a solució final als conflictes ètnics, culturals i polítics.
- L’Estat Espanyol li falta valentia política per reconèixer a Kosovo i unir-se així als països capdavanters d’Europa, enlloc de pensar només en clau interna.
Finalment, no sento enveja per la situació actual d’aquest país, anomenat Kosovo, però sí de la il•lusió que deuen sentir els seus ciutadans per aquest camí que s’obre davant d’ells que no serà ni més senzill, ni tindrà garantia d’èxit, però com deia en Raimon “qui ha sentit la llibertat té més forces per viure”.