El parlament de Catalunya ha aprovat una moció en contra del traçat del TGV. Bé, això no em semblaria malament si no fos perquè el tren ja està entrant per Sants i les obres ja tenen pràcticament data d’execució.
En una infrastructura d’aquesta magnitud ha d’haver sempre un període de reflexió on tothom pot dir la seva, però un cop es pren una decisió ja no hi ha marxa enrera.
Tots els enginyers sabem que mai hi ha una solució única, ni cap de perfecte, però segur que el no prendre cap decisió és la pitjor solució de totes.
Es curiós que CIU que va tenir molt a veure amb la decisió del traçat actual, ara encapçali el moviment en contra del mateix. Aquest és l’estil de política que més despreci-ho.
Tots sabem que no li passarà res a la Sagrada Família, primer de tot perquè obres tant o més complicades que aquesta es fan cada dia a tot el món i segona, perquè sabent de la importància de no cometre cap error, si cal foradaran el túnel amb una cullereta de cafè perquè no hi hagin vibracions.
És molt greu que s’instal·li en el país la política del NO a tot, sense posar sobre la taula propostes alternatives viables.
He de reconèixer la postura coherent del PSC en aquesta qüestió que mai no ha variat la seva postura, no sé si per interessos PSC-PSOE o per convicció, però de totes maneres coherent i sense que serveixi de precedent els vull felicitar.
En aquest cas rectificar no seria de savis i per tant que comenci a funcionar la tuneladora i de pas que facin alguns túnels més per ampliar les línies de metro, aconseguint així una millor xarxa de transport públic que és vital per a la mobilitat i per a la reducció de la contaminació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada