dijous, 14 de febrer del 2008

El profeta i la història de sempre

Qualsevol : Hola, que tal? A que es dedica ?

Profeta :Bé doncs soc profeta.

Qualsevol : Carai que be viviu, quantes vacances que teniu i a demés no treballeu gaire, oi? Jeje.

Profeta : Bé .....

Qualsevol : Sí sí ja ho sé i a demés funcionari, quina sort que tens noi !!! Feina per tota la vida, bon sou i sense pencar gens.

Profeta : Home, no es pensi vostè .....

Qualsevol : Però si sou uns privilegiats !!!!

Profeta : (Respiro fons tal com he après després de tants anys treballant amb adolescents) no es per tant.

Qualsevol : I a sobre la resta a pencar com a burros per a mantenir aquesta colla de paràsits de funcionaris.

Profeta : (Aguanta, aguanta) hi han funcionaris que treballant més del que la gent pensa.

Qualsevol : Per cert, com es diu ?

Profeta : (Mira, després d’insultar-me, ara em pregunta el nom) Em pot dir puto funcionari si vol.

Qualsevol : Ahhh !!! Perfecte, és un nom més amigable

Profeta : I per que no és fa professor ? Així podrà tenir vacances, cobrar molta pasta i viure sense pencar.

Qualsevol : (opció 1) Bé, es que jo no tinc formació secundària, ni universitària, ni CAP, ni res.

Qualsevol : (opció 2) Professor jo? Ni boig !!! aguantar tot el dia els nens !!!

Qualsevol : (opció 3) ufff !!!! Tenir que ser substitut, anar d’un centre a un altre, després preparar opos !!!. Ho veig massa complicat. A demés els nens, els pares, no no !!!! Prefereixo facturar en negre i guanyar 10000 euros per vendre un pis. Es que jo faig un gran servei al país !!!

Profeta : I que fa vostè al mercat en hores de feina?

Qualsevol : És que demà dissabte treballem a l’empresa, fem moltes hores extres perquè estem molt pressionats. Per tant, vinc a comprar algunes cosetes per demà. Entrarem a les 9 i a les 9,30 h ens prepararem un esmorzar tipus calçotada, xai, tot a la brasa per suposat i bon vinet, que són 4 dies.

Profeta : Ja veig que esteu molt cansats amb tanta feina.

Qualsevol : Ufff !!! i tant, però prefereixo treballar dissabte que aguantar al meu fill que està insuportable.

Profeta : Ja m’ho imagino, el seu fill és alumne meu amb 20 més com ell. Bé, el deixo que no el vull entretenir més que el veig molt enfeinat comprant, jo vaig a casa a corregir i a preparar classes.

Qualsevol : Vostè si que s’ho sap muntar bé, a reveure !!!

1 comentari:

Sara Sánchez ha dit...

La realitat descrita perfectament...
Visca el bloc del profeta!